Fer de mestra. Sempre he pensat que he tingut molta sort!

 Dedicar-me a la docència ha estat, sens dubte, una de les millors decisions que he fet a la vida… i ara, en l’atalaia que em dóna els més de trenta anys de professió, continuo pensant que la feina de  mestra és magnifica i que, els “malgrats” que van sorgint segons les diferents  conjuntures, la fan, encara,  més apassionant i atractiva.

Imatge

Perquè la nostra feina, no és una feina asèptica, que pugui viure al marge del que passa  a la societat. Es troba immersa en aquesta societat que sovint no compren la seva importància, però, aquesta mateixa  ignorància, la justifica i li dóna  sentit. Aquest sentit és el primer antídot a la dimissió de la nostra tasca.

   Perquè si mirem el nostre entorn, tenim molts punts per ser pessimistes -les desigualtats són creixents, les mesures dels governs semblen una parodia de l’infern…- però educar va lligat a optimisme, perquè sabem que les persones poden aprendre, poden millorar i que aquesta premissa és la base de la millora social. Això requereix, en tots i en totes nosaltres, un exercici de revolta diari, un exercici que hem de treballar per a que sigui col·lectiu – de tota la “tribu”-, i això és una gimnàstica que ens fa més forts i valents. Ens immunitza de la desídia.

   Perquè fer de mestra té a veure amb ensenyar, és clar. Però també amb educar i amb   aprendre, i té molt poc a veure amb tal o qual mètode, més o menys “productiu” i “eficaç”, com ens volen fer creure tantes vegades, creant inseguretats en moltes col·legues quan es ven ( amb un màrqueting molt estudiat) com a única possibilitat de fer una bona tasca.

   Els canvis són constants, superficials, segons els resultats de les avaluacions de torn i això cansa! “Hem d’ensenyar i prou!” -ens diuen-. Però, saber que això no és veritat, que això és l’arma més potent per anul·lar la nostra empenta, ens ha de fer ser creatius i no renunciar a la nostra tasca educativa en el sentit més integral de la paraula, engolits per les modes institucionals del moment. Ens ha de fer incansables!

   No estic cremada, ni veig a l’horitzó la manera d’estar-ho. Cada dia em sento amb més força. La força que em dóna  saber que estic  fent una feina útil, en el sentit més social de la paraula. L’alegria que em dóna saber que un món millor és possible i que l’educació és el camí. Un camí col·lectiu, de constància, paciència, creativitat, lluita, amor i sobretot compromís, compromís amb un món més just i agradable per tots i totes.

   Potser algunes persones podran  rebatre el que dic, amb la paraula utòpic! “Això és utòpic!” -podrien dir-. Però els voldria contestar, amb molta humilitat, des de la incertesa, des del dubte positiu, des del que penso ara, en aquests moments:

   Sense utopia no hi ha progrés i continuo creient fermament en la força transformadora de l’escola.

   És la formula, potser màgica, que em permet llevar-me cada dia amb un “somriure més gran” per anar a l’escola a fer feina amb els nens i nenes, i amb tota la meva “tribu,” i que encara, em deixa emocionar, de la forma més apassionada, el veure com tots junts, anem aprenent a VIURE i treballem plegats per un món millor

   Això no té preu!

Rosa Gibert i Moliner

Mestra d’educació infantil

Anuncis

Quant a casaldelmestregranollers

El Casal del Mestre de Granollers Vallès Oriental, és un punt de trobada de persones interessades en educació. És una entitat sense ànim de lucre que vetlla per la millora i la innovació en educació. La vida del Casal es gestiona íntegrament de manera lliure i independent de qualsevol entitat pública o privada. La Junta recull les inquietuds i els interessos dels socis/es, que es concreten en la seva dinàmica. Les relacions que s’estableixen amb altres entitats que subvencionen part dels nostres projectes o ens aporten materials o altra mena de col·laboració, es fan en funció d’acomplir els objectius del Casal, sense que això condicioni la llibertat de gestió. Són els propis socis i sòcies del Casal i altres persones que col·laboren de manera puntual qui proposen i organitzen les activitats. Per tant , l’activitat i la línia d’actuació ve determinada en tot moment per les inquietuds i les necessitats de la gent que hi participa.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s