RES NO ÉS CASUAL EN ELS JOVES

Imatge

Mia Balcells/Professora d’Educació Secundària i membre de la FMRP

Les dades són alarmants: el 33,8% de la població infantil de l’Estat espanyol, viu en risc de pobresa o d’exclusió social. Una xifra intimidant que situa el país com el vuitè de la Unió Europea amb una taxa més gran de privació entre els menors, segons un estudi de Save The Children.

   La prospecció fa una anàlisi evolutiva d’aquesta crua realitat des del 2010, quan la taxa de la pobresa infantil a l’Estat va situar-se en el 29,8%. L’any següent ja es va enfilar al 30,6% i, el 2012, va repuntar fins a l’esmentat 33,8%. Una realitat que és especialment  colpidora en determinats col·lectius, segons va descriure  el director de Save The Children, com ara la canalla de famílies monoparentals -en què aquest percentatge de risc s’eleva fins 45,2%- (els programes d’atenció) ? o entre els fills d’estrangers -49,2%-. L’ONG també ha fet una investigació entre treballadors i beneficiaris dels programes d’atenció a la infància vulnerable. Entre altres resultats el sondeig revela que el 84% de les famílies assistides tenen  carències que les situen en una situació de “privació” infantil. S’ha detectat un increment  dels infants que no tenen servei de menjador  a  l’escola.

   En aquesta situació, els drets dels menors es veuen compromesos, amenaçats i és aquest marc el que propicia que es vulnerin  els drets bàsics dels menors, com el de disposar d’un habitatge digne i, conseqüentment, tenir dret a un nivell de vida digna, el dret a la salut, l’accés a l’educació, la protecció davant la violència, el descans i l’espai, ens preocupa i molt.  Davant la privació d’aquests drets dels quals gaudien molts  joves fins fa poc temps, fan que apareguin  conductes en les aules, en els patis, al carrer que fins aquest moment mai havien pensat patir. No estem  parlant de les pròpies  mancances materials, com exposen i quantifiquen els darrers informes o articles. Si observem de més a prop, aquestes privacions provoquen  tal desorientació en els i les joves, que fa difícil acceptar la nova realitat i davant la no acceptació d’aquesta, poden  desenvolupar  conductes  irascibles, agressives,  depressives, manca de concentració i d’atenció, manca d’il·lusió per aprendre i ser feliç,…

   Les i els mestres podem (i hem) de ser actius, no únicament observadors d’aquest procés. Podem posar el nostre esforç en l’adquisició i desenvolupament de competències que ajudin a generar una actitud i una conducta resilient. És a dir, joves que han pogut sobreposar-se a aquestes experiències negatives enfortint-se en el procés, amb  l’acompanyament d’una persona, ja sigui de la família, de la comunitat o d’algú amb el qual hi tenen un vincle positiu.

   Això no és tan simple si tenim en compte les situacions de risc a les quals s’exposen aquests joves: pobresa crònica, abandonament, estrés perllongat, traumes producte de situacions de violència, drogoaddicció, alcoholisme dels pares, etc.

   Davant els problemes socials creixents resulta imprescindible el posicionament de l’escola i dels i de les  mestres. És aquí on el paper de l’escola i  en particular el dels docents, adquireixen tot el seu valor i la seva complexitat. No hem d’ amagar el cap sota l’ala davant els problemes o de generar  una mentalitat d’oposició  a aquests,  cal desplegar tot el potencial i els recursos disponibles per aconseguir  una comunitat educativa equitativa i inclusiva.

Anuncis

Quant a casaldelmestregranollers

El Casal del Mestre de Granollers Vallès Oriental, és un punt de trobada de persones interessades en educació. És una entitat sense ànim de lucre que vetlla per la millora i la innovació en educació. La vida del Casal es gestiona íntegrament de manera lliure i independent de qualsevol entitat pública o privada. La Junta recull les inquietuds i els interessos dels socis/es, que es concreten en la seva dinàmica. Les relacions que s’estableixen amb altres entitats que subvencionen part dels nostres projectes o ens aporten materials o altra mena de col·laboració, es fan en funció d’acomplir els objectius del Casal, sense que això condicioni la llibertat de gestió. Són els propis socis i sòcies del Casal i altres persones que col·laboren de manera puntual qui proposen i organitzen les activitats. Per tant , l’activitat i la línia d’actuació ve determinada en tot moment per les inquietuds i les necessitats de la gent que hi participa.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s