TECNOREVOLUCIÓ A LES AULES

Els experts en ensenyament adverteixen que tenim un sistema educatiu anacrònic i defensen que ara cal un projecte en educació diferent, que sigui capaç de preparar els infants per afrontar els reptes d’un món on l’accés infinit a informació ha canviat com ens comuniquem, processem la informació i pensem

CRISTINA SÁEZ / Blog del CCCB Lab

matesappFins aquell moment, a Jon Beasley-Murray no se li havia passat mai pel cap fer servir Internet a les seves classes. Ensenyava a la Universitat de Columbia, al Canadà, literatura llatinoamericana i, per a ell, la Viquipèdia no era altra cosa que una mala font de documentació per als seus alumnes. Aquell curs del 2008, però, després de rumiar-hi molt, i vista la passió dels seus estudiants per la xarxa, va decidir canviar d’estratègia i portar a terme un experiment.

Va encarregar als assistents a la seva classe que creessin entrades sobre diversos novel·listes sud-americans dels quals hi havia molt poca informació en línia. El repte que els va llençar era aconseguir elaborar continguts de molta qualitat, perquè si la Viquipèdia els classificava com a GA [Good article o bon article], els posaria un excel·lent, i si els destacava –en aquell moment només n’hi havia dos mil en anglès, d’articles destacats–, aleshores obtindrien una matrícula d’honor.

Els alumnes es van dividir en equips de treball, van investigar, van adquirir les competències clàssiques d’un treball de recerca (lectura, documentació, referenciació, escriptura i aprenentatge crític). Tres dels equips van aconseguir un GA i un dels treballs, la pàgina sobre la novel·la El Señor Presidente, de Miguel Ángel Asturias, va ser article destacat. Els universitaris se sentien eufòrics en acabar l’any acadèmic. No tan sols havien fet un projecte interessant, sinó que, a més, era real: amb ell contribuïen al coneixement global i la seva bona feina era reconeguda per milers i milers d’internautes.

La iniciativa d’aquest professor canadenc és un exemple de la nova onada d’educadors que creuen que les noves tecnologies, ben emprades, poden estimular l’aprenentatge i convertir-lo en un procés més ric i participatiu. A Finlàndia, per exemple, això fa temps que ho tenen molt clar. Considerat pels informes PISA el país del món que disposa del millor sistema educatiu, en aquest estat escandinau l’educació es basa a ensenyar a pensar en lloc de memoritzar i això inclou tractar els temes que als estudiants els interessen i també fer servir les eines educatives que els motiven, que no són altres que les tecnologies.

Així, a les aules finlandeses es miren vídeos de YouTube, els temes s’elaboren buscant a la Viquipèdia, es fan servir còmics digitals, s’escolta música, es fan llistes de música que funcionin de banda sonora per expressar els sentiments, per exemple, de Silvi, personatge ferit del cor de la peça Al vostre gust del dramaturg anglès. Es tracta d’enganxar els xavals amb allò que els agrada per involucrar-los activament en el seu aprenentatge.

Però, no cal anar-se’n tan lluny per trobar iniciatives semblants. A Catalunya i Espanya ja hi hamestres que fan sevir la realitat augmentada per ensenyar als seus alumnes com és un volcà o quina fila feia un tiranosaure; d’altres programen petits robots, creen documentals en vídeo sobre els diferents tipus d’energia que insereixen en portals web o engresquen els estudiants en un projecte transmèdia de poesia col·lectiva. I després hi ha el projecte Espiral, a Catalunya,l’Associació Novadors a València, o elprojecte Aulablog, impulsat per professors d’arreu de l’Estat. La tecnorevolució a l’escola sembla, doncs, que està en marxa i està començant a canviar la manera d’ensenyar i d’aprendre.

«Cal modificar l’actual sistema educatiu de dalt a baix. És totalment anacrònic, està desfasat i fa que els nens s’avorreixin», etziba provocador Mark Prenksy, expert en educació i creador el 2001 del concepte «nadius digitals», que va generar un debat entorn de l’ensenyament a escala mundial. Per a Sir Ken Robinson, un dels principals experts sobre aquest tema del món i protagonista de la xerrada TED més vista, l’escola actual es va dissenyar durant la revolució industrial per formar treballadors per a les fàbriques, persones que feien el mateix un cop i un altre, durant moltes hores. L’escola seguia aquest mateix patró: tots els nens repetien i repetien de memòria determinats coneixements.

«Però ara necessitem formar persones preparades per afrontar el que és desconegut, capaces de gestionar els imprevistos, de tenir idees noves davant de problemàtiques que seran cada cop diferents. Alfabetitzar digitalment els nens els permetrà ser més oberts de ment i creatius. Els prepararà per afrontar els reptes d’un futur incert», considera Sergi Jordà, professor de la Universitat Pompeu Fabra.

De la producció d’objectes a les idees

En el darrer mig segle s’han produït més descobriments que en tota la història de la humanitat. Hem passat de ser una societat industrial, basada en la producció d’objectes, a una societat de la informació, on la primera matèria i el motor són les idees, la creativitat, la passió, la capacitat d’inventar-nos nous oficis més apropiats per a la nova època en què vivim. A més, els avenços en ciència ens han permès saber més sobre com funciona el nostre cervell. Com explica elneurocientífic Francisco Mora a Neuroeducación. Sólo se puede aprender aquello que se ama(Ed. Alianza), no aprenem de memòria, repetint, sinó fent, experimentant i, sobretot, emocionant-nos.

La neurociència ens ha mostrat que l’atenció és un factor clau a l’hora d’aprendre. «És com una finestra que s’obre al cervell a través de la qual s’aprèn i es memoritza la informació que procedeix del món que ens envolta –explica Mora–. Sense atenció no hi ha ni memòria explícita ni coneixement». I s’ha vist que una manera d’atreure l’atenció dels nanos és fent servir allò que els apassiona, les tecnologies, que es poden convertir en uns aliats excel·lents per fomentar la curiositat i la motivació, ingredients bàsics per a l’aprenentatge.

Això sí, la introducció d’eines digitals a l’aula, per se, no és garantia de res. Com explica elprofessor de secundària Sandro Maccarrone, «es poden fer servir les noves eines per seguir fent exactament el mateix [que venim fent des de fa quatre mil anys]. O per fer-ho pitjor, atès que la informació es presenta de manera més dispersa». Cal, doncs, un projecte educatiu sòlid que vagi acompanyat d’un canvi metodològic per part dels educadors, on aquests passin de transmetre informació als alumnes a fer-los de guies, a ajudar-los a plantejar-se les preguntes adequades, a despertar-los la curiositat, a acompanyar-los en la cerca de la informació que necessiten i a ensenyar-los a treballar en equip, competències que necessitaran en la seva vida d’adults.

Tecnologia a classe

Però, quins són els avantatges de fer servir eines digitals a classe? A més de l’atractiu d’utilitzar la pissarra digital o la realitat augmentada, que atreuen l’atenció dels alumnes, la majoria d’experts coincideixen a ressaltar com a punt clau que les tecnologies a l’aula permeten personalitzar l’educació, que cada infant segueixi el seu procés, donant-li recursos, facilitant l’aprenentatge autònom, l’experimentació i la investigació.

La connexió a Internet és un altre punt clau, perquè els permet accedir a una finestra al món i a molta més informació de la que els puguin oferir els docents o un llibre de text. Això sí, el professor haurà de dotar l’alumne de sentit crític, ensenyar-lo a discriminar el que és rellevant del simple soroll.

Moltes de les eines digitals afavoreixen el treball en equip, la col·laboració, la interacció. I això, a més, reforça les seves competències emocionals, essencials per relacionar-se amb els altres i ser més empàtics. També estimulen la creativitat dels nanos. Per a Jordi Adell, professor de l’àrea de didàctica i organització escolar al Departament d’Educació de la Universitat Jaume I de Castelló i director del Centre d’Educació i Noves Tecnologies (CENT) de la mateixa universitat, hi ha un mòbil a la butxaca dels nens, un aparell dotat de càmera de vídeo, de fotos, gravadora de veu, connexió a Internet, GPS. Es pot fer una gran quantitat d’activitats didàctiques amb els mòbils. «El que és veritablement revolucionari és posar en mans dels nens la tecnologia perquè creïn, construeixin, aprenguin».

«Els alumnes no aprenen dels professors ni tampoc de la tecnologia, sinó que aprenen de pensar sobre el que estan fent, del que van fer, dels processos. El pensament és el que afavoreix l’aprenentatge», afegeixJennifer Groff, investigadora del Media Lab de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT).

Hi ha qui encara va molt més enllà i afirma que, gràcies a les tecnologies, els infants són capaços fins i tot d’aprendre sols. Sugata Mitra, un professor de tecnologia educativa de la Universitat de Newcastle, al Regne Unit, a finals dels anys noranta va començar a dur a terme una sèrie d’experiments, en què deixava ordinadors a barriades molt pobres de l’Índia sense donar cap explicació i hi tornava mesos després. Sempre es repetia el mateix: la canalla havia après per ella mateixa, sense instruccions, a fer servir l’ordinador; els nens s’ensenyaven els uns als altres, i fins i tot havien aconseguit aprendre coses tan complicades i en anglès –un idioma que desconeixien– com temes de biologia molecular.

«Si tenim prou curiositat, som capaços d’aprendre per nosaltres mateixos», reivindica. Aquest any, TED, la conferència de les idees globals, li ha atorgat una beca d’un milió de dòlars per continuar amb aquest projecte. En aquesta mateixa filosofia es basen els MOOC, els cursos oberts massius en línia que han irromput fa uns anys a la xarxa. Alguns gratuïts i d’altres de pagament, són cursos que universitats i centres pengen a Internet, amb materials, classes gravades, bibliografies, podcasts que els alumnes poden seguir i interactuar amb companys situats en diferents països. L’accés al coneixement es multiplica, es democratitza i potser acaba arribant als racons més desafavorits.

El costat fosc de la tecnologia

Però no tots els experts en educació veuen amb tan bons ulls l’ús d’eines digitals a l’aula. N’hi ha molts que alerten sobre els perills que comporta el multitasking mentre els nens aprenen, per exemple. Hi ha estudis que asseguren que parar atenció a diferents fluxos d’informació i entreteniment mentre els nens estudien, fan els deures o són a classe fa que aprenguin de manera més superficial, entenguin i recordin menys, i tinguin més dificultats a transferir el seu aprenentatge a nous conceptes. Sembla ser, alerta David Meyer, professor de psicologia de la Universitat de Michigan, que activitats com enviar-se un whatsapp o actualitzar el Facebook requereixen els mateixos recursos mentals que els que necessita l’escola. «El multitasking té un cost cognitiu molt elevat», afirma.

Altres estudis adverteixen sobre l’impacte negatiu en el comportament dels nens, diuen que els fa asocials, que impedeixen que es concentrin a classe i que els distreuen. I alguns docents temen que els alumnes s’acostumin al copy-paste i a la filosofia Viquipèdia d’aconseguir respostes ràpides i fàcils. Que s’acostumin a un llenguatge massa col·loquial, l’emprat a les xarxes socials, i que siguin incapaços de passar a un registre més formal per fer els treballs.

«Estem en un moment en què hi ha molta confusió», considera Lali Bosch, professora de filosofia i membre del grup fundacional de l’Institut de Recerca per a l’Ensenyament de la Filosofia. «Les noves tecnologies tenen moltes possibilitats des del punt de vista del coneixement, però també hi ha un problema: Karl Marx ens explicava que quan les qualitats de les persones es transfereixen a les coses, estem en una situació de fetitxisme i amb les pantalles podem entrar en aquesta espiral. En el centre de l’educació cal que hi hagi el coneixement i aquest és una resposta a la curiositat. Per tant, tot allò que ajudi a despertar la curiositat és benvingut».

La tecnologia és present en totes les àrees de la nostra vida i, de la mateixa manera que no seria comprensible dir als bancs, als hospitals o a la indústria que fessin servir menys tecnologia, la majoria dels nens no poden entendre que a l’escola els prohibeixin emprar-la. Per a ells, Internet és bàsic, per exemple, per relacionar-se amb els seus amics, per entretenir-se i també per aprendre.

«Cal alfabetitzar els nens digitalment, ensenyar-los a llegir i escriure però també el llenguatge de les màquines –opina Sergi Jordà, de la UPF–, si volem que d’adults entenguin què passa a la societat on viuen i tinguin més domini sobre la seva vida. Avui dia, Wikileaks, Anonymous, tot el que suposa una certa resistència a les tendències globals passa per dominar aquestes eines. Alfabetitzem digitalment els nostres nens i tindrem ciutadans més lliures».

Advertisements

Quant a casaldelmestregranollers

El Casal del Mestre de Granollers Vallès Oriental, és un punt de trobada de persones interessades en educació. És una entitat sense ànim de lucre que vetlla per la millora i la innovació en educació. La vida del Casal es gestiona íntegrament de manera lliure i independent de qualsevol entitat pública o privada. La Junta recull les inquietuds i els interessos dels socis/es, que es concreten en la seva dinàmica. Les relacions que s’estableixen amb altres entitats que subvencionen part dels nostres projectes o ens aporten materials o altra mena de col·laboració, es fan en funció d’acomplir els objectius del Casal, sense que això condicioni la llibertat de gestió. Són els propis socis i sòcies del Casal i altres persones que col·laboren de manera puntual qui proposen i organitzen les activitats. Per tant , l’activitat i la línia d’actuació ve determinada en tot moment per les inquietuds i les necessitats de la gent que hi participa.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s