UN A UN I DIA A DIA

No eduquem els nois i noies segons uns motllos, els tractem pel nom

XAVIER SERRA/ El Punt Avui 16/10/14

images (7)

Jo demano a la cartera del meu barri que encerti la bústia adequada i que, quan he de firmar una multa de trànsit, em tracti amablement sense riure-se’n massa; i al sabater de la cantonada, que faci bones reparacions sense cobrar-me de més; i al jubilat amb gos, que tingui cura de no embrutir les voreres. Ara bé: què els demanen vostès als mestres i professors dels seus fills? Com serà un bon professional docent?

Als qui treballem per Ensenyament se’ns exigeix que –a més de saber nosaltres la lliçó i disposar de tècniques pedagògiques avançades– tractem cada alumne com si fos únic, no “en sèrie”, part d’una cadena de muntatge. Més difícil que distribuir correspondència, cosir sabates o passejar gossets. Els docents –de moltes maneres– imitem allò que Plató havia pensat per a un dels primers centres educatius formals de la història, la seva Acadèmia. Diu Jaeger: “La seva escola havia crescut en el principi socràtic de l’amistat i pretenia prosseguir a través de la seva dialèctica aquella antiga forma d’educació fonamentada en el tracte personal” (Paideia, V). Cada alumne és únic: se n’adonen, de la feinada que tenim? No eduquem els nois i noies segons uns motllos, els tractem pel nom, un a un, dia a dia.

Això no ho saben, potser per deixadesa seva, alguns polítics del ministeri o de la conselleria, i alguns dels “funcionaris
de taula” o certs inspectors. No tots, eh? Aquí, com en les guerres o als hospitals, qui resol és “la primera línia”. N’estic una mica fart i clamo: “Més treball i menys Wert!” En què pensen?: ¿en com millora en Hamza, la Laia o en Guillermo, o bé a “espanyolitzar” [sic!] éssers humans i pujar a la llista PISA?

Tenim una feinada al davant. És reconegut el paper de Dewey, Piaget, Vygotsky, Rogers o Montessori en els moviments que centren l’aprenentatge en l’estudiant. L’educació no és una indústria, no funciona així: és una tasca delicada, feta per “artesans” més o menys experts, quasi sempre molt competents, i treballa amb peces úniques, no substituïbles, que no poden ser instrumentalitzades.

Dissabte vinent, desenes de docents hi reflexionarem a Salou, a la Jornada 2014 del Consell Escolar sobre La personalització de l’aprenentatge (consescat.cat). Molts estem ja introduint certs principis que –en una mítica conferència del 2004– proposava David Miliband, ministre del Regne Unit: a) diagnosticar les necessitats de cada alumne; b) estimular la confiança en el docent; c) fer una tria curricular adequada; d) vetllar per la correcta organització de la classe; e) demanar el suport de la comunitat i de les institucions i serveis locals. Què fa la personalització?: adapta els entorns pedagògics i curriculars per satisfer les aspiracions d’aprenentatge dels estudiants. Tinc la certesa que l’ésser humà vol aprendre, vol assolir el coneixement. És clar que caldrà un ús intel·ligent i intens de la tecnologia –cada dia més adaptable– per afavorir aquest treball de docents i alumnes, però no ens serveix de res la burocràcia sistèmica de despatxos i despatxets de funcionaris i polítics, sovint allunyats del món real. Quina vergonya quan en llegeixo certs estudis o informes: ¡a fer classe, posaria jo tota aquesta gent! I si no tenen vocació docent, que ens deixin treballar als altres. Ep! Reconec que tinc col·legues genials a les “oficines”: per a qui escric la queixa, ja saben ells qui són, ja!

Vaig participar activament en les dues últimes “jornades de reflexió” del Consell Escolar, l’una sobre l’impacte de les tecnologies i l’altra al voltant de la incidència de la globalització en el coneixement i en la comunitat educativa. Tant de bo la de dissabte vinent sigui també profitosa. Analitzar la “personalització de l’aprenentatge” és millor que parlar d’“aprenentatge personalitzat”, que –en forma de “fitxes”– ja vaig patir jo a l’EGB i al BUP, i avui dia em sona a “programari informàtic” i poc més. David Hargreaves, de l’agència educativa anglesa BECTA, constatava que, mentre que, a la seva feina, “altres professionals acaben cansats, els docents en surten extenuats”; en català, en diem: “rebentats de treballar”, però –afegeix– molt contents perquè els estudiants, i vostès i el país, s’ho mereixen i a més ho necessitem tots.

Anuncis

Quant a casaldelmestregranollers

El Casal del Mestre de Granollers Vallès Oriental, és un punt de trobada de persones interessades en educació. És una entitat sense ànim de lucre que vetlla per la millora i la innovació en educació. La vida del Casal es gestiona íntegrament de manera lliure i independent de qualsevol entitat pública o privada. La Junta recull les inquietuds i els interessos dels socis/es, que es concreten en la seva dinàmica. Les relacions que s’estableixen amb altres entitats que subvencionen part dels nostres projectes o ens aporten materials o altra mena de col·laboració, es fan en funció d’acomplir els objectius del Casal, sense que això condicioni la llibertat de gestió. Són els propis socis i sòcies del Casal i altres persones que col·laboren de manera puntual qui proposen i organitzen les activitats. Per tant , l’activitat i la línia d’actuació ve determinada en tot moment per les inquietuds i les necessitats de la gent que hi participa.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s