FORMANT ELS MESTRES DE DEMÀ

Ser mestre demana vocació i una formació exigent per garantir una bona educació a la canalla

Trinitat Gibert/Ara Diari

descarga (1)

La Júlia Arnal (20 anys) estudia 2n curs del grau de mestre d‟educació infantil. El seu és un cas vocacional. Li agrada estar, jugar, escoltar i acompanyar la canalla. Fa anys que és monitora d‟esplai, i encara més que és voluntària en els àpats familiars o d‟amics per estar amb els nens.

“Amb ells em sento feliç, perquè són energia i vitalitat alhora”.

En aquest segon curs, una de les assignatures que li agrada més és l‟expressió corporal i musical, on té dos professors diferents. Edmon Elgström imparteix la part musical: “Tinc un cançoner que anem cantant, i que aprenem amb perfecció de dicció i de pronúncia, perquè tinc clar que els mestres serem els models de les criatures”. La classe, que la Júlia rep els dimecres de 8.30 h a 10.00 h, té una mitja hora teòrica, per passar després a cantar les cançons.

“L‟assignatura és innovadora, perquè va aparèixer amb el pla nou de magisteri ara farà cinc anys, quan els estudis van passar a ser de quatre anys”, diu Elgström. Els mestres són professionals de la veu i han d‟aprendre a projectar-la i controlar-la per no patir disfonies. De fet, el professor Elgström recorda que les disfonies són, després de la depressió, la segona causa de baixa en el col·lectiu.

A tercer, tant el grau d‟educació infantil com primària té una altra assignatura obligatòria, que és didàctica de la música, en què continuaran treballant la postura corporal i tots els aspectes de la fonació i respiració diafragmàtica. “Puc assegurar que els futurs mestres surten molt preparats en aquest aspecte, malgrat que ells no són gaire conscients, mentre estudien, que la veu serà tan important per a la seva professió”. La Júlia l‟escolta i assenteix. Ha comprovat que el que hi aprèn és molt útil, perquè els caps de setmana és monitora d‟esplai i ho posa en pràctica. Tot i així, la futura mestra afirma que li agradaria que els estudis fossin més pràctics i ajustats a la realitat que es trobaran a les escoles.

Més pràctica

Miquel Martínez, catedràtic de teoria de l‟educació de la Facultat d‟Educació de la Universitat de Barcelona (UB), coordina el programa de millora en la formació de mestres, iniciat pel Govern juntament amb les universitats el 2013. “Justament la relació entre la teoria i la pràctica és la que volem intensificar, i és un dels principals aspectes del programa de millora”.

Encara n‟hi ha més, com ara reforçar les mencions dels mestres, és a dir, reforçar les especialitats dels mestres, que als estudis reben el nom de mencions. I el tercer punt passa per actualitzar el pla d‟estudis, que “no vol dir revisar-lo”. L‟estan actualitzant: “I a més ho fem totes les universitats conjuntament a partir de quatre grups de treball”.

Els grups de treball actuen amb diversos objectius, com ara integrar l‟anglès en la formació dels mestres, de manera que hi hagi força assignatures que s‟imparteixin en anglès a les facultats, analitzar com es fan les pràctiques a les facultats, avaluar el nivell de competències dels nous titulats i estudiar com es poden canviar els estils de docència per ajustar-los a la societat actual del coneixement i de la tecnologia.

Des que el programa de millora en la formació de mestres es va posar en marxa, ja han aplicat els primers canvis, com ara el que s‟ha estrenat aquest mateix curs i que demana una nota mínima en llengües de 5 per accedir als estudis. “Considerem que les llengües són bàsiques per als mestres, i ens trobàvem que hi podia haver alumnes amb notes altes de selectivitat però que tenien suspeses les llengües”. Ara bé, respecta a si la nota de tall per entrar als estudis hauria de ser més alta el catedràtic, el catedràtic Miquel Martínez es mostra escèptic, “perquè una nota alta no garanteix que siguin més bons professors”. Hi pot haver alumnes amb notes normals de selectivitat i “que, en canvi, tinguin perfils i actituds boníssimes com a mestres”.

Bons mestres

Un altre pas que ha aconseguit el programa s‟aplicarà l‟any vinent, amb els ajuts per a la formació dels professors a centres mundials de referència en formació. “Seran estades curtes, però permetran que els professors, ja en actiu, adquireixin una mirada internacional per després aplicar- la a la seva feina”.

Per la seva banda, Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, indica quines haurien de ser les competències d‟uns bons mestres. 1) Han de saber projectar autoconfiança i altes expectatives als alumnes, perquè els nens se sentin capaços i siguin ambiciosos. 2) Han de personalitzar l‟aprenentatge perquè és la manera de gestionar-ne la diversitat: “És evident que és el gran repte, perquè en una classe hi ha multivelocitats a l‟hora d‟aprendre i el mestre ha de fer un esforç molt gran per dissenyar l‟aprenentatge que permetrà que cada alumne hi trobi la seva fórmula d‟èxit”. 3) Han de ser experts en la manera com aprenen els alumnes. “Antigament el professor cantava una lliçó, els alumnes escoltaven i ja està, però ara ja no és així. Els mestres d‟avui són més aviat uns líders o uns coaches, que faciliten els processos d‟aprenentatge”.

En aquest sentit, Palacín lamenta que les facultats ara encara estan massa orientades als continguts i no tant a les competències. “També hi ha el fet que els mestres tendeixen a ensenyar amb la mateixa inèrcia de com ells van aprendre i, per tant, els costa introduir canvis”.

Reptes de futur

El repte de futur de la formació competent dels mestres és esquivar les inèrcies tradicionals.

“Normalment una aula és el regnat d‟un mestre però el mestre de demà és un expert a treballar en equip. Per tant, per què no es poden ajuntar dues aules amb dos mestre alhora, que facin treballar els alumnes per grups?”, es pregunta Palacín.

El director de la Fundació Jaume Bofill també insisteix a remarcar que el mestre ha de buscar l‟autoritat com a persona que acompanya, escolta, que no castiga ni classifica. “Ja no és l‟expert, perquè la societat de la informació actual ha tret l‟autoritat d‟expert als mestres, i això es nota especialment a la secundària. Com de fet també ho noten els pares”. Malgrat totes les explicacions, Palacín continua afirmant que és conscient que “hi ha un abisme entre el que s‟hauria de fer i el que es fa en realitat”. D‟aquí que es posés en marxa el programa de millora en la formació de mestres.

Finalment, Eduard Vallory, encarregat de posar en marxa el programa de formació per als mestres d‟infantil i primària que ja exerceixen, afirma que l‟objectiu amb què treballen és contribuir a incrementar la capacitat en docència de les matemàtiques, ciències i llengües. “En aquestes assignatures clau és necessària una actualització de coneixements, i volem també aportar als mestres recursos per a l‟aprenentatge”.

El programa, en una fase embrionària, s‟emmiralla en altres països que obtenen resultats d‟èxit per adaptar-los a Catalunya. Què és el que es busca amb tot plegat? “Incrementar l‟èxit escolar”, perquè a Catalunya, i també a l‟Estat, hi ha les dades més alarmants en l‟abandonament escolar prematur: un 23% que suposa “el doble de la mitjana europea”. És a dir, un de cada quatre alumnes que acaba 4t d‟ESO no continua estudiant.

Per entendre aquesta xifra, “cal tenir en compte factors múltiples, com ara l‟entorn de pobresa de l‟alumne, les expectatives de feina dels estudis o el grau de rigidesa avaluativa dels mestres en comparació amb el que es fa a altres països: tot això pot dur a l‟abandonament”. De fet, Vallory diu que la repetició de curs, com a recurs, pot incrementar l‟abandonament. “Provoca l‟efecte contrari del que es podria imaginar intuïtivament que suposaria la repetició”.

Vallory remarca que Catalunya ha acollit en els últims 10 anys l‟equivalent a una sisena part de la població. “Això a les escoles té un fort impacte, i de la feina que s‟hi faci en pot sortir una societat cohesionada i forta o una societat segregada, com ha passat en altres països d‟Europa o els EUA”.

Per això és tan important que la societat prioritzi l‟objectiu de l‟èxit escolar de tots els estudiants.

“L‟educació pública no és un servei als estudiants o a les famílies, és una inversió de tots per millorar la societat, amb gent més preparada, sense bosses de pobresa enquistades i amb ciutadans més responsables”.

És per això que cal tenir clara la funció de la Facultat de Magisteri, que, per a Eduard Vallory, és “garantir la competència i la capacitat dels futurs mestres perquè sàpiguen fer aflorar el màxim potencial dels estudiants, acompanyant-los perquè siguin persones autònomes i responsables, capaces de decidir el seu itinerari vital”.

Anuncis

Quant a casaldelmestregranollers

El Casal del Mestre de Granollers Vallès Oriental, és un punt de trobada de persones interessades en educació. És una entitat sense ànim de lucre que vetlla per la millora i la innovació en educació. La vida del Casal es gestiona íntegrament de manera lliure i independent de qualsevol entitat pública o privada. La Junta recull les inquietuds i els interessos dels socis/es, que es concreten en la seva dinàmica. Les relacions que s’estableixen amb altres entitats que subvencionen part dels nostres projectes o ens aporten materials o altra mena de col·laboració, es fan en funció d’acomplir els objectius del Casal, sense que això condicioni la llibertat de gestió. Són els propis socis i sòcies del Casal i altres persones que col·laboren de manera puntual qui proposen i organitzen les activitats. Per tant , l’activitat i la línia d’actuació ve determinada en tot moment per les inquietuds i les necessitats de la gent que hi participa.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s