INCREMENTA LA DESIGUALTAT ENTRE ELS ALUMNES

Avui dediquem aquest espai a dos articles dedicats a l’informe que ha presentat avui la Fundació Bofill amb el títol “Equitat i resultats educatius a Catalunya. Informe Bofill d’explotació de les dades PISA 2012‖”. També hi afegim l’enllaç amb la informació que ha emès TV3 amb la resposta que la Consellera Rigau ha donat a l’informe.

desigualdad31

LA FUNDACIÓ BOFILL ALERTA QUE LES DESIGUALTATS EDUCATIVES HAN EMPITJORAT A CATALUNYA ENTRE 2003 I

Diari Ara

La Fundació Jaume Bofill ha presentat avui en roda de premsa l‘infome ―Equitat i resultats educatius a Catalunya. Informe Bofill d’explotació de les dades PISA 2012‖. Com en anteriors edicions del projecte PISA, la Fundació Jaume Bofill ha encarregat una exhaustiva anàlisi dels resultats per a Catalunya, centrada en l‘equitat del sistema educatiu: com afecten les desigualtats socials en els resultats educatius? Han millorat l‘equitat en els darrers anys? És possible millorar alhora la qualitat i l‘equitat educativa?… són algunes de les preguntes que motiven l‘estudi.

Les anàlisis polítiques i mediàtiques sobre PISA han tendit a situar el sistema educatiu català com a mediocre en resultats però equitatiu en la seva distribució. L‘estudi Equitat i resultats educatius a Catalunya. Una mirada a partir de PISA 2012, qüestiona ambdues premisses: el que distingeix Catalunya de països de l‘entorn no són tant els resultats (semblants al de països com el Regne Unit o França) com les desigualtats educatives (de classe social, origen immigrat o gènere). Més enllà d‘un problema de justícia social, l‘estudi mostra que a Catalunya les desigualtats són un llast per a la millora dels resultats educatius.

Aquesta anàlisi ha estat possible gràcies a la inclusió de més indicadors sobre equitat educativa a l‘edició de PISA 2012 i a la possibilitat per primera vegada de comparar els resultats amb l‘edició de 2003, també focalitzada en l‘avaluació de les competències matemàtiques dels estudiants. Alguns dels resultats destacats són els següents:

– Les desigualtats educatives han empitjorat a Catalunya entre 2003 i 2012. L‘estatus social i cultural de les famílies condiciona un 23% més els resultats l‘any 2012 del que ho feia l‘any 2003.

– El percentatge d‟alumnes en risc de fracàs escolar és gairebé sis vegades superior entre els alumnes de nivell socioeconòmic baix.

– No hi ha relació entre la proporció d‘alumnat d‘origen immigrat i els resultats en matemàtiques.

– Assistir a un centre amb elevada concentració d‟alumnat desafavorit penalitza amb una davallada de més de 30 punts a la prova de matemàtiques (equivalent a mig any d‘escolaritat).

– La despesa per alumne no té relació amb els resultats educatius, però sí amb el nivell de desigualtats.

– A Catalunya, les diferències de rendiment en matemàtiques de l‘alumnat que estudia en centres públics i privats són inexistents si es té en compte l‘origen social dels estudiants.

L‘informe conclou amb unes propostes per millorar l‘equitat educativa i millorar, així també, els resultats educatius.

Més informació a: http://www.fbofill.cat/?codmenu=01&not=1144

EL NIVELL ECONÒMIC DELS ALUMNES MARCA MÉS ELS SEUS RESULTATS QUE FA UNA DÈCADA

Pau Rodríguez/El Diari de l’Educació

La Fundació Bofill presenta un estudi en base als resultats de PISA que conclou “que les desigualtats són un fre a la millora educativa”. El risc de fracàs escolar entre alumnes d’entorns desfavorits és sis vegades superior al d’entorns benestants.

A Catalunya hi ha un llarg camí per recórrer en matèria de desigualtats educatives. Segons un informe presentat per la Fundació Jaume Bofill, que es capbussa i compara els resultats de PISA dels anys 2003 i 2012, el nivell socioeconòmic dels alumnes condiciona més els seus resultats que fa una una dècada. En concret, un 23% més. Una xifra significativament superior a la de la majoria de països que fan aquesta prova, a excepció de Portugal o França, que presenten un major empitjorament de les desigualtats educatives.

“Les desigualtats són un fre per a la millora dels resultats educatius”, ha assenyalat el sociòleg Xavier Bonal, director de l‘estudi, que porta per nom Equitat i resultats educatius a Catalunya. Els resultats de les proves –que en les dues edicions mencionades se centren en les matemàtiques– deixen Catalunya en la mitjana de l‘OCDE, una posició gens menyspreable, però la manca d‘equitat i les diferències entre els fills de famílies empobrides i benestants segueixen sent marcades, segons la investigació. Només un 6,6% dels alumnes d‘entorn afavorits obté resultats baixos en matemàtiques a PISA, un percentatge que augmenta al 35,3% en el cas dels joves de famílies amb més dificultats econòmiques.

Sin-título

Evolució entre 2003 i 2012 de l‘efecte del nivell econòmic en els resultats educatius. /Font: Fundació Jaume Bofill a partir de PISA

En aquest sentit, l‘estudi reflexa també que són pocs els països que es poden permetre tenir uns bons resultats educatius i arrossegar dèficits d‘equitat entre el seu alumnat. ―La majoria de països que han millorat els seus resultats han reduït les desigualtats‖, ha conclòs Bonal, que ha posat exemples com el d‘Alemanya o Suïssa. Amb tot, puntualitza l‘estudi, no és que Catalunya sigui un país més desigual educativament que la resta de l‘OCDE –es troba en la mitjana–, però sí que té mancances i un important marge de millora com a palanca per augmentar el nivell educatiu.

Per la seva banda, el departament d‘Ensenyament ha respost que ―el millor instrument per a millorar l‘equitat‖ és l‘Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar, que incorpora iniciatives com les aules d‘acollida o els programes intensius de millora (PIM), per alumnat amb dificultats. En un comunicat, Ensenyament argumenta que ―no es pot identificar PISA amb el sistema educatiu‖, i esgrimeix els resultats de les proves de competències bàsiques del curs passat, que també realitzen els alumnes de Quart d‘ESO, en les quals sí que es van reduir les diferències entre l‘alumnat segons el seu nivell socioeconòmic (de 25,1 a 17,7 punts en dos anys).

Diferències segons l‟origen o el gènere

L‘informe posa també el focus en altres mancances en matèria d‘equitat, com és el cas de les diferències en els resultats educatius de matemàtiques entre l‘alumnat autòcton i el d‘origen immigrat i entre els nois i les noies.

En el primer cas, el cert és que sí que hi ha diferències significatives a Catalunya entre els resultats d‘alumnes d‘origen immigrat i els de família catalana. Sovint s‘ha considerat que això es devia principalment a que els col·lectius d‘origen estranger solen estar a les capes més baixes de la societat, i que era aquest factor econòmic i no el d‘origen el que els perjudicava en els resultats educatius. Però inclús quan es compara entre alumnes d‘un mateix nivell socioeconòmic, la diferència entre els autòctons i els d‘origen estranger és de 40 punts de PISA.

Aquesta situació, tanmateix, no és acceptable, segons la Fundació Bofill, que recull exemples de països –com Canadà, Suïssa o Austràlia– que han aconseguit minimitzar aquestes diferències a PISA. En aquest sentit, el president de la fundació, Ismael Palacín, i l‘investigador Xavier Bonal, han aportat algunes propostes que, en base a les conclusions de l‘estudi, servirien per combatre aquestes diferències. Una d‘elles és implementar polítiques contra la segregació i les escoles gueto. ―Canvien molt els resultats d‘un alumne en funció de si està en una escola d‘entorn desfavorit o no‖, assenyalava Bonal. O, en la mateixa línia, desplegar l‘article 48 de la llei d‘educació, que preveu posar un màxim d‘alumnes amb necessitats educatives específiques a cada aula (actualment només hi ha un mínim de dos). o posar en marxa un sistema de detecció més prematura d‘aquestes necessitats. ―Aquestes són mesures a cost zero, qüestió de voluntat política‖, ha volgut deixar clar Palacín.

L‘altra gran bretxa, segons l‘estudi, és la que separa nois i noies en els seus resultats en matemàtiques, quasi la més marcada de tots els països que se sotmeten a PISA. A tots els països es dóna, apunta Bonal, però a Catalunya amb especial duresa. Els nois superen les noies en 22 punts, molt per sobre dels 11 punts de mitjana de l‘OCDE. En aquest cas, la Generalitat també ha volgut deixar clar que aquesta bretxa sí que s‘ha reduït en les proves de competències bàsiques, de 5,9 a 5,3 punts en dos cursos.

ENSENYAMENT REPLICA A LA FUNDACIÓ BOFILL QUE EL TREBALL PER L’ÈXIT ESCOLAR “ÉS EL MILLOR INSTRUMENT PER MILLORAR L’EQUITAT”

TV3

El Departament d’Ensenyament ha recordat a través d’un comunicat que l'”Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar és el millor instrument per a millorar l’equitat”. Una afirmació en resposta a l’informe publicat aquest dimecres al matí per la Fundació Bofill, que basat en el PISA 2012, ha afirmat que les desigualtats educatives han crescut a Catalunya.

Des de la conselleria, se subratlla que aquest pla contra el fracàs escolar inclou “diferents mesures i iniciatives en favor de la equitat, la integració i la immigració” i es recorda que l’any 2003 a Catalunya hi havia un percentatge d’alumnat immigrant als centres educatius del 5,4% mentre que nous anys després, al 2013, aquest era del 13,07%.

ENLLAÇ A LA NOTÍCIA:

http://www.ccma.cat/324/Ensenyament-replica-a-la-Fundacio-Bofill-que-el-treball-per-lexit-escolar-es-el-millor-instrument-per-millorar-lequitat/noticia/2644370/

Anuncis

Quant a casaldelmestregranollers

El Casal del Mestre de Granollers Vallès Oriental, és un punt de trobada de persones interessades en educació. És una entitat sense ànim de lucre que vetlla per la millora i la innovació en educació. La vida del Casal es gestiona íntegrament de manera lliure i independent de qualsevol entitat pública o privada. La Junta recull les inquietuds i els interessos dels socis/es, que es concreten en la seva dinàmica. Les relacions que s’estableixen amb altres entitats que subvencionen part dels nostres projectes o ens aporten materials o altra mena de col·laboració, es fan en funció d’acomplir els objectius del Casal, sense que això condicioni la llibertat de gestió. Són els propis socis i sòcies del Casal i altres persones que col·laboren de manera puntual qui proposen i organitzen les activitats. Per tant , l’activitat i la línia d’actuació ve determinada en tot moment per les inquietuds i les necessitats de la gent que hi participa.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s