3+2=0 VAGA D’ESTUDIANTS CONTRA EL DECRET D’UNIVERSITATS

Avui dediquem la nostra entrada al blog a les informacions aparegudes en les darreres 24 hores a la premsa sobre la vaga contra el Decret d’Universitats conegut com a 3+2.

images

Publicat a CUARTO PODER

MILES DE ESTUDIANTES SALEN A LA CALLE EN MÁS DE 40 CIUDADES CONTRA EL „DECRETO 3+2‟ TRAS DOS JORNADAS DE HUELGA

Miles estudiantes de enseñanzas medias y superiores han salido a la calle esta mañana en más de 40 ciudades españolas para protestar contra el ―decreto 3+2′′. En la segunda jornada consecutiva de la huelga convocada por el Sindicato de Estudiantes (SE), los alumnos han expresado su negativa a que se aplique esta medida por la cual los grados universitarios pasarían a tener una duración de 3 años, cuando ahora es de 4, y los másteres se ampliarían a 2 cursos.

En Madrid, la secretaria general del SE, Ana García, ha vuelto a condenar enérgicamente la reforma educativa, tal y como ya hizo en una entrevista a cuartopoder.es. ―Frente a las mentiras del ministro José Ignacio Wert, que decía ayer que no había huelga, hemos conseguido un paro casi completo, de más del 90 por ciento, es un día histórico‖, ha explicado la representante.

Cayo Lara, secretario federal de Izquierda Unida, quien ha participado en la manifestación junto a Alberto Garzón, candidato a la Presidencia del Gobierno por la coalición, ha declarado: ―es una política elitista que hará que el coste para los jóvenes se eleve de tal manera que muchas familias no podrán pagar los estudios de sus hijos, por eso Izquierda Unida está radicalmente en contra‖. La marcha de Madrid ha finalizado en la Puerta del Sol con algunos incidentes aislados motivados por el enfrentamiento entre dos grupos de jóvenes. También se han generado disturbios en Barcelona, frente a la sede de la Bolsa de la capital catalana.

Algunos de los asistentes al acto de presentación del referéndum para derogar el ̳decreto 3+2′. Entre ellos, Carlos Martínez y Mauricio Valiente, de IU ; Tania Sánchez  y Jorge García Castaño, de Convocatoria por Madrid, y Guillermo Zapata  y Fabio Cortese, , coportavoces de Ganemos Madrid. / Sato Díaz

Referéndum

Mientras se celebraban las manifestaciones convocadas por el Sindicato de Estudiantes, el Colectivo de Estudiantes de Madrid ha presentado una propuesta de referéndum para derogar la medida gubernamental, tal y como adelantó este medio. Mediante la consulta, que se celebrará en las universidades públicas madrileñas los días 10, 11 y 12 de marzo, y a la que están llamados a sumarse los universitarios de todo el Estado, pretenden ―poner de manifiesto el sentir contrario de toda la comunidad universitaria a esta medida de una manera democrática, porque la decisión se ha tomado unilateralmente, sin consultar a los afectados‖. En la presentación han estado presentes, mostrando su apoyo a la iniciativa, representantes de los trabajadores afectados por los EREs de la fábrica de Coca-Cola de Fuenlabrada, del Madrid Río, de Telemadrid, así como afectados por la Hepatitis C, así como representantes sindicales y de la Marea Verde.

También han apoyado la iniciativa representantes políticos como Mauricio Valiente, candidato de Izquierda Unida al Ayuntamiento de Madrid y Carlos Martínez, responsable área de juventud de la federación, Tania Sánchez y Jorge García Castaño, de Convocatoria por Madrid, Fabio Cortese y Guillermo Zapata, de Ganemos Madrid o Miguel Urbán, de Podemos, entre otros.

La catedrática de Filosofía de la Universidad Complutense de Madrid, Montserrat Galcerán, ha explicado los motivos por los que considera necesaria la paralización de esta reforma. ―Quiero recordar que fue Ángel Gabilondo quien, como ministro de Educación, implantó el Plan Bolonia, por el que se convertía la universidad en un centro financiero, lo que significaba un empobrecimiento de los bienes comunes de la sociedad‖, ha dicho Galcerán, añadiendo que ―el señor Gabilondo tenía que mostrar su lealtad a sus socios europeos‖. ―El 3+2 era ya una propuesta de Bolonia y conseguimos el 4+1 con nuestras movilizaciones‖, ha recordado. ―Esta reforma obligará a los estudiantes al endeudamiento y, además, dejará materias fuera, los estudiantes saldrán de la universidad con peor preparación y la preparación será más tradicional‖, ha valorado, considerando que las materias que quedarán fuera de los planes de estudios serán las más novedosas. ―Entre feminismo y metafísica, sólo quedará metafísica, y en el resto de facultades ocurrirá algo similar‖, ha relatado, además de asegurar que se encarecerán los estudios universitarios para las familias.

images (1)

LA UNIVERSITAT ESPANYOLA NO ÉS NI TAN BARATA NI TAN INSOSTENIBLE COM AFIRMA EL MINISTERI

L’Administració inverteix menys de l’1% del PIB a la universitat, per sota de la mitjana europea, i a igualtat de poder adquisitiu, l’educació superior espanyola és la setena més cara d’Europa

Marta González Borraz / Daniel Sánchez Caballero – eldiario.es

Va ser una frase curta, però que resumeix el pensament del Ministeri d‘Educació respecte al sistema universitari. ―És una equació impossible‖, va afirmar la secretària d‘Estat d‘Educació, Montserrat Gomendio, que l‘Estat espanyol tingui ―una de les taxes més baixes de matrícules, impostos baixos i pràcticament cap selecció [d‘alumnes] per accedir a la universitat‖. Conclusió del Govern: el sistema universitari ―no és sostenible‖.

Però Gomendio, en només tres frases, va aconseguir ficar alguna veritat a mitges, alguna mentida i fins i tot obviar certes contradiccions generades per les polítiques dutes a terme pel seu superior, el ministre José Ignacio Wert. Polítiques com la del canvi en l‘estructura dels graus que, d‘altra banda, li han costat una vaga que tindrà la seva cúspide en la manifestació d‘aquest dijous.

Del model intermedi… cap al car

A Espanya, a diferència de Finlàndia, Noruega o Dinamarca, on l‘Estat assumeix el 95% del finançament del sistema universitari, la partida de les administracions no representa ni el 80% dels pressupostos universitaris. La resta recau sobre les famílies principalment mitjançant les taxes.

Però Gomendio insisteix: ―Tenim una de les taxes més baixes de matricules‖. I això que en els últims anys els preus públics han pujat notablement i s‘han reduït les beques.

Pel que fa als sistemes de pagament de la universitat per part dels seus estudiants, a Europa es donen tres models, explica Vera Sacristán, professora de Matemàtiques Aplicades a la Universitat Politècnica de Catalunya i autora d‘un informe sobre la qüestió per a l‘Observatori del Sistema Universitari.

En el primer grup els estudis universitaris són totalment gratuïts i a més hi ha beques salari per compensar que qui estudia a la universitat no guanya diners perquè no treballa. Aquest model el tenen els països nòrdics (però tenen impostos molt alts, va afirmar Gomendio), però també altres com Escòcia, Estònia, Dinamarca, Malta, Xipre o Turquia.

A l‘altre extrem hi ha els que es paguen preus elevats, ―per sobre de 1.500 euros el curs i molt amunt‖, explica Sacristán. Aquí s‘enquadren els anglosaxons -sense Escòcia-, Irlanda, Eslovènia, Hongria, Lituània, Letònia, Romania, etc. En aquest grup ―hi ha beques també, però sobretot crèdits‖, explica Sacristán.

Els països del tercer grup, entre un i altre, tenen unes taxes simbòliques, des dels 180 euros anuals a França als 300 a Alemanya, mai superiors als mil euros. També estan Bèlgica, Polònia, Portugal o la República Txeca. La política en aquests sol anar per les ajudes a l‘estudi o les subvencions, més que per les beques salari.

On queda Espanya? ―Es mou del model central al més car‖, respon Sacristán. La pujada de les taxes en els últims anys ha encarit notablement els preus. El màxim d‘un any de grau està en 2.600 euros, cita la professora, encara que també assenyala que les diferències entre regions són molt importants: un mateix grau pot costar el doble a Catalunya o Madrid que a Galícia.

Això en xifres absolutes. Sacristán explica que quan s‘homologuen les xifres i la comparació es fa a paritat de poder adquisitiu ―és més molt més tremenda. S‘observa que el preu suís o el lituà cauen per sota del nostre i Espanya acaba sent el setè país més car‖, explica.

Pel que fa als màster, a Espanya es dóna un fenomen poc usual a Europa: són notablement més cars que els graus. ―Això és molt rar a Europa. En alguns països és més car, però comptats. Però a Espanya la diferència és brutal‖, sosté Sacristán.

Una qüestió ideològica

L‘elecció d‘un sistema o un altre és una qüestió ideològica, sosté Juan Hernández Armenteros, expert en finançament universitari i professor d‘Economia aplicada de la Universitat de Jaén.

―Darrere hi ha un pensament polític‖, comenta. Si un creu que el beneficiari de l‘educació superior és l‘individu perquè la rep i optarà a un millor treball, aquest ha pagar-la (model anglosaxó, el car per a l‘estudiant). Si creu que la que es beneficia és la societat perquè crea professionals millor qualificats que aportaran valor afegit a la societat i, encara que guanyin més, ho tornaran pagant també més impostos, ha de pagar la societat (model nòrdic).

Hernández creu que la millor opció és apostar per una fórmula de finançament diferenciada. És a dir, que l‘administració pública es faci càrrec de de majors o menors costos de la universitat depenent de la capacitat de renda de les famílies.El que sí que té clar és que ―per afavorir la promoció social i la igualtat d‘oportunitat cal el finançament públic‖. Sacristán opina que la matrícula subvencionada té dos avantatges: ―És més equitativa perquè permet a tots accedir a l‘educació superior i és més eficient perquè garanteix que el talent arribi a la universitat i afavoreixi el país‖.

A més d‘aquests models, Gomendio va citar el dels EUA, on ―la universitat la paga pràcticament l‘estudiant‖. És cert que els Estats Units té un model basat en l‘esforç dels estudiants i les famílies per pagar els seus estudis. El que no va acabar d‘explicar la número dos d‘Educació és que com moltes famílies no poden fer front als alts preus de les matrícules, han endeutar-se i demanar els préstecs que ofereix tant el Govern com els bancs i altres entitats privades. Aquesta situació s‘ha vist agreujada en els últims anys, quan s‘ha produït un augment en el preu de les matrícules: entre 2000 i 2012 s‘han incrementat un 114% en les universitats públiques i un 14% a les privades, segons es desprèn de un informe del Congrés.

L‘estudi alerta del nivell d‘endeutament dels estudiants, que no ha parat d‘augmentar, fins al punt de ser l‘únic tipus de deute que ha seguit incrementant-se amb la crisi. L‘any 2012 el deute anual mitjana d‘una persona graduada era de 24.000 euros, un 60% dels seus ingressos totals.

Molts d‘aquests exestudiants no poden ara fer front a la devolució dels préstecs, segons revela l‘informe, el que, segons els experts, pot estar generant una ―bombolla educativa‖. Els preus de les carreres al país oscil·len des de les barates universitats públiques (ronden els 6.500 euros) fins a les universitats privades, on el cost es pot elevar fins a uns 41.000 de la Washington University in St. Louis.

Una despesa per sota de la mitjana

És sostenible el sistema universitari? El percentatge de despesa en educació superior respecte al PIB a Espanya ha passat del 0,97% al 0,83% en quatre anys (i això mentre el PIB cau). En altres països com Finlàndia o Dinamarca arriba i supera el 2%. Un estudi de l‘Observatori del Sistema Universitari situa Espanya en el lloc 22è de 27 països analitzats, gairebé mig punt del PIB per sota de la mitjana de l‘OCDE. ―Dic jo que la sostenibilitat es mesurarà en percentatge de despesa respecte al PIB‖, opina Vera Sacristán. ―I on és Espanya en aquest apartat?‖, es pregunta retòricament.

Si el que es mira és el finançament públic, un estudi de CCOO assenyalava fa poques setmanes que en els últims quatre anys les universitats públiques han perdut 1.500 milions d‘euros dels fons que li transfereixen les administracions. Un dels arguments que repeteix el Govern per recolzar la seva tesi de la insostenibilitat és que hi ha massa universitats a Espanya. Però la veritat és que està a la cua de la taxa d‘universitats públiques per habitant. Espanya té una universitat per cada 582.000 habitants. Al Regne Unit hi ha una per cada 283.000 habitants, una per cada 94.000 habitants d‘Estats Units i una per cada 129.910 a Finlàndia, segons un estudi realitzat per Estudiantes en Movimiento.

Tampoc sembla cert, d‘acord amb l‘estadística, que hi hagi massa universitaris, tal com va afirmar Gomendio. Aquesta dada es pot considerar des de l‘òptica del percentatge d‘universitaris respecte a la població en aquesta franja d‘edat o respecte a la població total, explica Sacristán. El milió i mig d‘universitaris a Espanya situa el país just en la mitjana de l‘OCDE en la primera referència, una mica per sota del 25%. A la segona, queda per sota (menys del 3% de la població total).

Un element contradictori que va utilitzar Gomendio és que va afirmar que no hi ha ―pràcticament cap selecció d‘alumnes per a accedir a la universitat‖. Fins ara la Prova d‘Accés a la Universitat (PAU) estableix una certa selecció, encara que és cert que té índexs d‘aprovació massius. No obstant això, la reforma educativa del PP l‘ha suprimit, canviant-la per la revàlida (que és obligatòria per a tots els estudiants que vulguin el títol de Batxillerat, vagin o no a la Universitat) i unes proves d‘accés que les universitats podran realitzar o no segons creguin convenients.

images (2)

“AMB AQUESTA REFORMA NOMÉS PODEN ESTUDIAR A LA UNIVERSITAT ELS MÉS RICS”

Cinc estudiants presents a la manifestació contra la reforma universitària expliquen les seves raons per protestar

MARTÍ GELABERT/Ara Diari

Andrea – 4t eso

“El 3+2 dificulta l’accés a la Universitat. Són més problemes a l’hora d’estudiar perquè s’encareixen les matricules”

Arnau – 1r grau electricitat

“És una putada. Es triplica el preu de la universitat i, amb tres anys de grau, els estudis són molt curts. Hi ha carreres que necessiten més anys per assolir un bon nivell d’aprenentatge”.

Joana – 1r grau arquitectura

“Amb aquesta reforma només poden estudiar els més rics. No s’entén el 3+2 de Wert”

Marta Pascual – 4t grau periodisme

“No s’hauria d’implementar de manera indiscriminada a les universitats sense un procés lent d’adaptació. I menys amb la crisis, aquí els màsters són molt més cars que altres països europeus on fer això tindria més sentit”

Sergi – 2n enginyeria agroambiental

“Estan precaritzant la universitat. Es puja molt el preu amb els dos anys de màster i, per tant, s’augmenta molt el preu a pagar per entrar al mercat laboral”

Milers d’estudiants es manifesten a Barcelona contra la reforma educativa de Wert

La manifestació ha començat amb incidents entre els sindicats

Milers d’estudiants es manifesten a Barcelona en contra de la reforma educativa de Wert, coneguda com a “3+2” (tres anys de grau i dos de màster). El col·lectiu educatiu ha estat convocat pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC). La manifestació ha arrencat a les 12 a la plaça Universitat i ha avançat per Pelai, Passeig de Gràcia, Diputació i Aribau per acabar, de nou, al punt d’inici, davant la Universitat de Barcelona (UB).

La concentració ha començat amb incidents entre el Sindicat d’Estudiants (SE) i la resta de sindicats, que han impedit que la furgoneta del SE pogués avançar. Alguns dels manifestants que impedien que el SE comencés la marxa han protestat contra ells perquè creuen que la manera en què duen a terme les protestes “no són les adequades”. La resta de sindicats, que neguen la possibilitat que el SE encapçali la manifestació, han avançat la marxa per Pelai.

Amb crits com “universitat, pública i de qualitat” i lemes en alguna pancarta com “Estudio al carrer per acostumar-me a l’any que ve”, els joves protesten per l’augment de taxes que suposarà el 3+2.

Consideren que el preu dels estudis pujarà molt, ja que el cost del màster és més car que la matrícula d’un curs de grau. En aquest sentit, una de les manifestants lamenta que “amb la reforma només poden estudiar els més rics”. En passar per davant de la Borsa de Barcelona, els estudiants han tirat ous a la façana.

Durant la jornada d’avui –la vaga estava convocada també pel SE per ahir– hi ha hagut una mobilització molt més gran i més afectacions a les aules, ja que SEPC i AJEC tenen més força a la comunitat educativa catalana. L’assemblea de professorat de la UB també ha aprofitat per protestar contra els salaris precaris del professorat i dels investigadors, amb una pancarta en què deia: “La UB explota i precaritza”.

Advertisements

Quant a casaldelmestregranollers

El Casal del Mestre de Granollers Vallès Oriental, és un punt de trobada de persones interessades en educació. És una entitat sense ànim de lucre que vetlla per la millora i la innovació en educació. La vida del Casal es gestiona íntegrament de manera lliure i independent de qualsevol entitat pública o privada. La Junta recull les inquietuds i els interessos dels socis/es, que es concreten en la seva dinàmica. Les relacions que s’estableixen amb altres entitats que subvencionen part dels nostres projectes o ens aporten materials o altra mena de col·laboració, es fan en funció d’acomplir els objectius del Casal, sense que això condicioni la llibertat de gestió. Són els propis socis i sòcies del Casal i altres persones que col·laboren de manera puntual qui proposen i organitzen les activitats. Per tant , l’activitat i la línia d’actuació ve determinada en tot moment per les inquietuds i les necessitats de la gent que hi participa.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s