LA JORNADA SEGUIDA, LA MILLOR ALTERNATIVA?

Dues expertes analitzen els punts a favor i en contra de l’horari intensiu

Diari Ara

images (3)

“No tenim constància que millori el rendiment escolar”

Elena Sintes/Sociòloga i autora de l’estudi ‘A les tres a casa?’ de la Fundació Bofill

La generalització de l’horari continu als instituts públics de secundària a Catalunya ha obert la porta a debatre sobre si també podria ser un horari adequat a primària. Així ho defensen alguns sindicats de professors -mirant d’obtenir més bones condicions laborals- i algunes famílies -que són a casa al migdia i a la tarda, estan a l’atur o no poden pagar el menjador escolar-. Per a l’administració pública, a més, la compactació de la jornada és un estalvi, ja que sovint va acompanyada de la disminució i el tancament dels menjadors escolars i de la desaparició d’activitats als centres a la tarda.

Però més enllà d’aquests interessos, ¿la jornada contínua comporta algun tipus de benefici per als infants i els adolescents? No hi ha resultats científics que demostrin que la compactació de la jornada tingui ni els avantatges pedagògics ni els socials amb què es promou. No tenim constància que millori el rendiment escolar ni que sigui l’horari que millor s’adeqüi als ritmes i necessitats de l’alumnat. Més aviat al contrari, la jornada escolar matinal és un model en retrocés a nivell internacional perquè se l’associa a problemes molt diversos, com ara la persistència de resultats acadèmics baixos i l’eixamplament de les desigualtats en l’ocupació del temps que l’escola deixa de cobrir i, com a conseqüència, s’empobreixen les tardes dels alumnes sense companyament familiar, educatiu o cultural. En el context català, i a l’espera de disposar de l’avaluació de l’impacte de la compactació de la jornada a secundària, s’està alertant dels problemes que genera el tancament de les cantines, la falta d’accés a ajuts i beques menjador i la desatenció als migdies i a la tarda dels col·lectius adolescents més vulnerables. A més a més, la jornada intensiva està agreujant la segregació social del sistema educatiu, ja que només s’aplica a l’escola pública, és gairebé inexistent a l’escola concertada i genera diferències importants en les oportunitats educatives dels alumnes segons la capacitat econòmica de les seves famílies. Qüestions gens menors si ara també es planteja implantar-la a primària.

¿La jornada contínua matinal, doncs, és la més adequada per a l’educació primària? ¿És l’única -i la millor- alternativa possible a la jornada partida? ¿Hi ha opcions menys lesives? ¿És possible trobar un altre tipus d’horari escolar més equitatiu que beneficiï l’aprenentatge i el desenvolupament dels alumnes i alhora satisfaci les necessitats de les famílies i del professorat? Si en el rerefons del debat sobre l’horari escolar hi ha la voluntat real de millorar l’educació i el benestar dels infants i adolescents, és del tot necessari fugir del dilema entre la jornada contínua i partida, i començar a pensar en una escola que respongui millor als reptes educatius i socials d’avui. Els països del nostre entorn, en lloc d’empetitir l’escola, estan construint models escolars més oberts i flexibles, en què s’integren aprenentatges formals i no formals, treball conjunt del professorat i d’altres agents socioeducatius, amb temps per a descansos i menjar, i amb una jornada que acaba a mitja tarda.

Una escola plena d’oportunitats, també possible aquí, si volem.

“La pitjor franja per fer un esforç intel·lectual és de 14 a 16 hores”

Mercè Pena/ Mestra i coordinadora del màster en educació de la URV

Des d’un vessant de mare i mestra, implantar una jornada contínua té diversos avantatges: treure profit de les hores de màxim rendiment dels alumnes, evitar als nens jornades molt llargues, fer disminuir conflictes, donar més temps lliure per al joc no reglat o facilitar la realització d’activitats extraescolars i de reforç en hores més raonables. A més, a nivell d’estalvi també es redueixen les despeses familiars en desplaçaments o en factures de llum i calefacció dels centres.

La veritat, però, és que hi ha pocs estudis elaborats sobre els beneficis d’aquest model, tan pocs com els que es poden trobar sobre els beneficis de la jornada partida en l’educació primària. Tot i així, un estudi acadèmic de J.M. Asensio confirma que la pitjor franja horària per dur a terme activitats que requereixin esforç intel·lectual és entre les 14.00 i les 16.00 hores. Aquest article també reflexiona sobre el fet que “la ruptura de ritmes biològics explica, sens dubte, algunes de les situacions de baix rendiment que es donen tant dins de l’ambient escolar com en el laboral”. Aquest punt obre la porta a reflexionar, doncs, sobre un possible canvi per actualitzar el nostre sistema educatiu en funció de les demandes dels nostres alumnes i de la societat.

A l’inici de curs, quan es fa l’horari dels alumnes amb les assignatures -un quadrant que cada cop s’assembla més al joc del Tetris-, el primer que es decideix és la franja del matí. En aquestes hores s’hi inclouen les matèries que requereixen més atenció, com les matemàtiques, les llengües o les ciències… A la franja de la tarda s’opta per les assignatures més relaxades i de més competència comunicativa o interpersonal, com educació artística i musical, educació física, projectes de medi o tutories. És, doncs, un fet indiscutible que si els mestres poden triar es decantaran per fer les matèries troncals a primera hora, quan la majoria d’alumnes estan més receptius. En tornar de l’hora del pati, en canvi, cal invertir una mica de temps per recuperar la calma i, així, poder continuar les classes fins a l’hora de dinar. El rendiment a les hores de tarda decau i això fa que sorgeixin conflictes amb més facilitat. A més, cal tenir en compte els desplaçaments que fan els alumnes per anar a dinar a casa, una opció que, si és possible, sempre té més avantatges per als nens.

La jornada contínua, doncs, ha de millorar la conciliació familiar i laboral per als pares que puguin recollir els nens al migdia. Ara, això no hauria de perjudicar la resta de pares. Perquè això no passi cal que els centres continuïn oberts per atendre els infants amb activitats d’acollida i activitats extraescolars (en un horari més accessible al seu ritme) i perquè els docents disposin de més temps i espai per atendre els pares i per fer més formació. Dos aspectes, aquests últims, que reverteixen en una millora de la qualitat educativa. La jornada partida simplement és “el que sempre s’ha fet”. Cal crear altres horaris i buscar noves formes potser encara no inventades. Cal atrevir-se a provar una jornada contínua, escoltant sempre especialistes, sense perdre de vista els nostres alumnes.

Advertisements

Quant a casaldelmestregranollers

El Casal del Mestre de Granollers Vallès Oriental, és un punt de trobada de persones interessades en educació. És una entitat sense ànim de lucre que vetlla per la millora i la innovació en educació. La vida del Casal es gestiona íntegrament de manera lliure i independent de qualsevol entitat pública o privada. La Junta recull les inquietuds i els interessos dels socis/es, que es concreten en la seva dinàmica. Les relacions que s’estableixen amb altres entitats que subvencionen part dels nostres projectes o ens aporten materials o altra mena de col·laboració, es fan en funció d’acomplir els objectius del Casal, sense que això condicioni la llibertat de gestió. Són els propis socis i sòcies del Casal i altres persones que col·laboren de manera puntual qui proposen i organitzen les activitats. Per tant , l’activitat i la línia d’actuació ve determinada en tot moment per les inquietuds i les necessitats de la gent que hi participa.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s