CAROL SANIGER: “JO A LA CLASSE NO TINC 30 ALUMNES, TINC 30 PERSONES”

Una mestra del segle XXI. No hi ha tecnologia capaç de competir a l’aula amb un profe apassionat

GEMMA TRAMULLAS/El Periódico de Catalunya

descarga (2)

Els mòbils han passat de ser la pesta de les aules a convertir-se en una eina educativa. Aquesta professora de Ciències de la Naturalesa de l’institut Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet fa temps que va deixar enrere les classes magistrals i utilitza ordinadors, mòbils, metodologies com la webquest i la caça del tresor, tècniques artístiques, de treball en equip, recursos propis…, el que sigui per enganxar els seus alumnes. Però res d’això serviria si no estigués basat en una relació humana de qualitat.

-Els nois s’avorreixen a classe.

-L’ésser humà és curiós per naturalesa. ¿En quin moment perdem aquesta curiositat i per què? La societat no té temps d’escoltar els nens. Ja arriben desinflats a classe i estan des de les vuit del matí fins a les tres de la tarda, amb tot just 50 minuts de descans, escoltant discurs rere discurs. ¿Qui ho aguanta, això?

-Vostè no para d’aprendre noves tècniques pedagògiques. ¿Quina és l’última?

-Acabo de fer una formació de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació per fomentar l’interès dels alumnes en les carreres científiques a través de l’aprenentatge basat en problemes. El professor ja no és la figura que adoctrina, sinó la que ensenya als nois a pensar, a fer-se preguntes i a buscar les respostes; són ells els que construeixen el seu propi coneixement.

-¿Enviem l’aprenentatge tradicional al racó?

-No, el combinem amb la innovació. Jo sóc molt tradicional pel que fa als exàmens, però sempre incloc una pregunta en què demano als nois la seva opinió sobre el tema i sobre com l’he enfocat.

-L’examinadora examinada.

-És una manera de donar-los veu, d’acostar-se a ells i de compartir experiències. Moltes vegades els tallem pel mateix patró, però jo a la classe no tinc 30 alumnes, tinc 30 persones i cada una és diferent. M’agrada conèixer-los i que em coneguin a mi més enllà de l’aula, que sàpiguen que quan surto d’aquí me’n vaig corrents a buscar els meus dos fills petits i començo una segona jornada laboral igual de dura i gratificant.

-Així crea vincles de confiança.

-I em funciona bastant bé, perquè no tinc els conflictes que hi ha en altres grups. A vegades t’acostes al límit de la depressió, en el sentit de ¡què faig jo amb aquests alumnes! Però després m’adono que si no tenen interès és perquè no els estic encaminant bé. Ser professor és una passió, si no no ho aguantes.

-Algunes llibretes dels seus alumnes semblen de la classe d’art i no de ciències.

-És un projecte que es diu The science notebook (La llibreta de ciències). Jo els plantejo que treballin cada tema a la llibreta en format apaïsat i a doble pàgina, com si fos un diari, i que utilitzin la tècnica que més els agradi per expressar el que han après: escriptura, dibuix, fotografia, collage… Però no és obligatori. És la seva llibreta i ells decideixen com fer-ho.

-¿És fan del model finlandès?

-No crec que puguem copiar un model educatiu d’una societat tan diferent de la nostra, on l’escola pública concentra les situacions més crítiques. ¿Què li has d’explicar al xaval ucraïnès de 15 anys que en dos mesos se n’ha d’anar a fer la mili al seu país? ¿O a la noia que no té assegurat un plat de menjar a casa? ¿O als que veuen que amb l’augment de les taxes universitàries mai podran llicenciar-se?

-¿Vostè sempre ha sigut de ciències?

-¡No! A l’institut era patètica en ciències. M’agradaven les lletres, però com que necessitava apujar la nota mitjana vaig començar a dedicar molt més esforç a les ciències i em vaig adonar que si no m’agradaven era perquè ningú havia sabut enganxar-m’hi. Per això ara vull que la majoria dels meus alumnes puguin disfrutar de les ciències de la naturalesa.

Advertisements

Quant a casaldelmestregranollers

El Casal del Mestre de Granollers Vallès Oriental, és un punt de trobada de persones interessades en educació. És una entitat sense ànim de lucre que vetlla per la millora i la innovació en educació. La vida del Casal es gestiona íntegrament de manera lliure i independent de qualsevol entitat pública o privada. La Junta recull les inquietuds i els interessos dels socis/es, que es concreten en la seva dinàmica. Les relacions que s’estableixen amb altres entitats que subvencionen part dels nostres projectes o ens aporten materials o altra mena de col·laboració, es fan en funció d’acomplir els objectius del Casal, sense que això condicioni la llibertat de gestió. Són els propis socis i sòcies del Casal i altres persones que col·laboren de manera puntual qui proposen i organitzen les activitats. Per tant , l’activitat i la línia d’actuació ve determinada en tot moment per les inquietuds i les necessitats de la gent que hi participa.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s