FRANCISCO GINER DE LOS RÍOS, EL VALOR DE LA REGENERACIÓ EDUCATIVA

Giner, mort ara fa exactament 100 anys, ho tenia molt clar: la regeneració democràtica de la societat només pot venir de l’educació, de la revolució de les consciències

JAUME CARBONELL/El Diari de l’Educació

descarga (4)

Francisco Giner de los Ríos, a qui es recorda com un ancià afable, bondadós i savi, va morir a Madrid fa just un segle: el 17 de febrer de 1915. Va ser el fundador i l’ànima de la ILE (Institució Lliure d’Ensenyament) el 1876: tota una glopada de modernitat, humanisme i innovació educativa dins del panorama d’una educació oficial encotillada, asfixiant i controlada pel catolicisme més integrista. Giner ho tenia molt clar: la regeneració democràtica de la societat només pot venir de l’educació, de la revolució de les consciències. A aquest propòsit va posar la seva saviesa pedagògica i la seva exemplaritat i compromís moral. Es tractava de pensar i estar en l’educació d’una manera radicalment diferent: agermanant la teoria amb la pràctica, l’ensenyament escolar amb l’aprenentatge fora de l’aula i l’educador infantil amb el professor universitari.

Aquest vell-nou professor gaudia tant seient a jugar amb els alumnes de pàrvuls com conversant amb estudiants universitaris. Perquè per a ell, l’educació escolar és una obra indivisible i unitària que s’estén des de les escoles maternals fins a les aules universitàries: l’orientació de l’educació ha de ser, en l’essencial, la mateixa en totes les edats. I Don Francisco sostenia, a partir de la seva experiència directa, que el mestre de pàrvuls requereix la mateixa ciència i formació -i, en conseqüència, la mateixa consideració social- que el professor universitari. Un clar preludi de la la reivindicació del cos únic d’ensenyants, avui com ahir tan necessària com oblidada.

A la ILE no hi cabien les lliçons apreses de memòria, els llibres de text ni els exàmens. Giner critica radicalment l’absurda acumulació mecànica de continguts, el suposat mecanisme anivellador dels exàmens i que aquests tinguin alguna cosa a veure amb l’estudi i l’aprenentatge i amb les aptituds de l’alumnat. ―En el sistema actual, un no pot començar a estudiar fins que no acaba d’examinar‖.

La famosa dita de ―caps no plenes sinó ben estructurades‖ formava part de l’ADN d’aquesta institució. Es tracta d’estimular la curiositat cap al coneixement i el desenvolupament del pensament lliure, plantejant qüestions i contrastant punts de vista, aprenent a raonar amb rigor i resumir amb claredat i precisió les opinions i resultats.

S’aprèn, deia Giner, dels llibres -no dels textos escolars- i de les sortides a l’entorn: als museus, als tallers i fàbriques ia la naturalesa. Per primera vegada s’organitzen sortides a la Serra del Guadarrama i colònies de vacances. I, sobretot, s’aprèn dialogant: l’aula es transforma en una conversa permanent: lliure, exigent i respectuosa. Si, aquí el respecte no s’imposa jeràrquicament ni es regula legalment sinó que es guanya amb la relació quotidiana, propera i confiada del professorat amb l’alumnat.

Heus aquí la grandesa d’un educador i d’una institució que van aconseguir teixir una xarxa de complicitats amb les idees més renovadores d’Espanya i d’Europa i que van escriure una de les pàgines més belles de la nostra història de l’educació.

(Text publicat a Cuadernos de Pedagogía, múm. 453, febrer 2015).

Advertisements

Quant a casaldelmestregranollers

El Casal del Mestre de Granollers Vallès Oriental, és un punt de trobada de persones interessades en educació. És una entitat sense ànim de lucre que vetlla per la millora i la innovació en educació. La vida del Casal es gestiona íntegrament de manera lliure i independent de qualsevol entitat pública o privada. La Junta recull les inquietuds i els interessos dels socis/es, que es concreten en la seva dinàmica. Les relacions que s’estableixen amb altres entitats que subvencionen part dels nostres projectes o ens aporten materials o altra mena de col·laboració, es fan en funció d’acomplir els objectius del Casal, sense que això condicioni la llibertat de gestió. Són els propis socis i sòcies del Casal i altres persones que col·laboren de manera puntual qui proposen i organitzen les activitats. Per tant , l’activitat i la línia d’actuació ve determinada en tot moment per les inquietuds i les necessitats de la gent que hi participa.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s