EL SISTEMA ASSEMBLEARI I LA IMPLICACIÓ FAMILIAR REGEIXEN L ́ESCOLA DE SANT ESTEVE DE GUIALBES

El mètode de treball del centre aposta perquè l’alumnat sigui protagonista del seu aprenentatge i de la seva vida escolar

PILI TURON/El Diari de Girona

descarga (5)

Els moviments assemblearis que reivindiquen altres maneres de governar i de gestionar el dia a dia dels ciutadans té aplicacions reals a l’educació, tal com demostra l’escola de Sant Esteve de Guialbes –poble de Vilademuls, al Pla de l’Estany–. En aquest centre d’educació Infantil i Primària, l’alumnat opina, argumenta i pren decisions al costat dels seus mestres.

L’escola és al segon curs d’una etapa renovada, en la qual l’equip pedagògic vetlla perquè els alumnes siguin protagonistes del seu aprenentatge i de la seva vida escolar. Les famílies són l’altra peça clau del projecte de centre, amb el que estan implicades a través de sis comissions. I lligant-ho tot, encara cal destacar l’educació emocional, un substrat comú en totes les activitats –tot i que en té una d’específica, amb cavalls–.

Aquest curs, Sant Esteve té 76 alumnes que s’organitzen en cinc grups: P3 i P4 fan classe junts, P5 està amb 1er de Primària, 2n curs és l’únic que està sol, 3er i 4rt funcionen com un cicle mitjà i 5è i 6è com a superior.

El centre disposa d’una plantilla de set mestres que inclouen especialistes d’Anglès, Educació Especial, Música i Educació Física –que pot ser el mateix tutor–. La directora és Sílvia Lladó i la cap d’estudis Anna Gay.

Cohesió social, millor rendiment

Els seus objectius s’ajusten als propòsits del Departament d’Ensenyament: millorar el rendiment acadèmic i la cohesió social, una doble fita que l’escola té clar que s’assoleix començant per garantir el segon d’aquests punts –tal com va remarcar la cap d’estudis–.

El mètode de treball es basa en projectes educatius que l’equip pedagògic ha dissenyat per tal de millorar el benestar del nen i, de retruc, el seu rendiment. Les assemblees són el mecanisme principal que utilitza el centre. Se n’organitza una a la setmana, d’una hora de durada i per a cada grup. Els escolars escriuen les seves propostes en un paper, que dipositen en la capseta «Parlem-ne», i decideixen els temes a tractar. En funció de l’edat dels infants, l’ordre del dia de la reunió l’elaboren els mateixos alumnes o el mestre.

El primer dilluns de cada mes se celebra una assemblea d’escola, en la qual l’alumnat més gran dirigeix la sessió i els mestres són uns participants més que, si volen intervenir, han de demanar la paraula com qualsevol dels seus alumnes. La disposició és en cercle i els diferents temes es debaten mentre un escolar fa de moderador i un altre de secretari; aquest últim pren nota dels acords a l’ordinador i es projecten a la pissarra digital. La directora va explicar que a les assemblees «hi surt una mica de tot, des de coses de funcionament, quotidianes i d’organització de centre, fins a propostes d’activitats». Per exemple, el curs passat es va acordar fer una bicicletada; o els infants van decidir que volien música, que escollien ells mateixos, en els moments d’entrar a classe.

Les responsables de l’escola van destacar que aquesta activitat, per la qual van apostar des que es van fer càrrec del centre, permet treballar competències múltiples: des de la capacitat de parlar en públic, fins a valors relacionats amb la ciutadania, l’autonomia personal o el respecte. Val a dir que, tres cops al curs, també s’organitzen assemblees amb pares i mares.

Que el seu paper és important queda clar amb les comissions de famílies –i docents–. Una està organitzant una biblioteca a l’escola bressol, que es vol que sigui municipal; una altra, la d’ambientació, adequarà el pati d’acord amb les peticions dels infants i els requisits d’Ensenyament; una ealtra ajuda els mestres a preparar material per treballar a l’aula; una  programa actes i festes; la cinquena és d’entorn i voluntariat i ajuda a fer sortides per tractar temes socials i de natura; i, per últim, una comissió de comunicació difon l’activitat del centre a la comunitat. «Intentem fer molta xarxa perquè som molt pocs mestres i volem fer moltes coses», va resumir Sílvia Lladó.

Advertisements

Quant a casaldelmestregranollers

El Casal del Mestre de Granollers Vallès Oriental, és un punt de trobada de persones interessades en educació. És una entitat sense ànim de lucre que vetlla per la millora i la innovació en educació. La vida del Casal es gestiona íntegrament de manera lliure i independent de qualsevol entitat pública o privada. La Junta recull les inquietuds i els interessos dels socis/es, que es concreten en la seva dinàmica. Les relacions que s’estableixen amb altres entitats que subvencionen part dels nostres projectes o ens aporten materials o altra mena de col·laboració, es fan en funció d’acomplir els objectius del Casal, sense que això condicioni la llibertat de gestió. Són els propis socis i sòcies del Casal i altres persones que col·laboren de manera puntual qui proposen i organitzen les activitats. Per tant , l’activitat i la línia d’actuació ve determinada en tot moment per les inquietuds i les necessitats de la gent que hi participa.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s