NOVES POLÍTIQUES PERÒ SOBRETOT: ALTRES PEDAGOGIES

No es tracta ara de canviar determinats articulats i menys encara d’una tornada a escenaris anteriors que tampoc escapaven d’aquesta hegemonia. Calen noves polítiques, però –atenció!– han de concretar també altres pedagogies.
Jaume Martínez Bonafé/Opinió a El Diari de l’Educació

descarga

Les darreres eleccions locals i autonòmiques han anat configurant un nou mapa polític que ens dóna esperances sobre una nova política pública per a l’educació. Hi havia compromisos explícits i urgències inajornables, con ara l’aturament de la LOMCE, un clar dispositiu de l’hegemonia neoliberal en educació. No es tracta ara de canviar determinats articulats i menys encara d’una tornada a escenaris anteriors que tampoc escapaven d’aquesta hegemonia. Calen noves polítiques, però –atenció!– han de concretar també altres pedagogies.
El pensament progressista en educació ha tingut temps, massa temps en el cas del País Valencià, per desenvolupar crítiques contundents a la dreta conservadora, però no se si tenim el mateix entrenament en la preparació de les alternatives pedagògiques i didàctiques. Apuntarem algunes qüestions.
El debat sobre la cultura i el currículum és bàsic. Quins són els sabers socialment necessaris? No farem res per acabar amb la fragmentació disciplinar, i la desconnexió dels continguts escolars de la vida dels infants i joves? Però algú creu que la bàsica i necessària formació cívica, democràtica i ciutadana depèn d’una assignatura amb eixe nom? Recordaré a Freire: alfabetitzar és ensenyar a llegir críticament la realitat. No hauria de ser el currículum un dispositiu per a ensenyar-nos a interpretar i desxifrar els diferents discursos culturals i científics que impregnem la nostra vida quotidiana?
El debat sobre la qualitat de la vida a l‟aula és una altra urgència pedagògica. Recorreré de nou a un clàssic: Freinet. El món de l’aula, un espai social de reconeixement del subjecte. Un espai d’esforç i de treball del que gaudir, un espai desitjat. Racons, projectes, assemblees, viatges, correspondència, investigació, informes, publicacions, textualitat lliure i creativa,… Ah! Disculpeu: no puc imaginar aquí dintre un llibre de text, perquè, com em dia una mestra freinet: “és que… ens molesta!”
Encara apuntaré una tercera qüestió: el diàleg educatiu entre l‟escola i la ciutat. Serà possible una ciutat que eduque els ciutadans i ciutadanes? Una gran superfície comercial, una plaça, un bulevard, els semàfors que regulen el tràfec… són també una teoria educatives. Vivint a la ciutat ens socialitzem en una forma d’entendre el cos, el consum, l’espai i el temps, la vida en conjunt. Les polítiques publiques han regulat l’educació dintre del sistema escolar però s’ocupen menys –si no res– d’altres espais de relació i creació de la subjectivitat. Existeix l’experiència de les anomenades ciutats educadores (el cas de Barcelona és pioner i emblemàtic) però en molts casos és una suma a allò que s’anomena educació no formal de ofertes culturals institucionals: museus, teatres, etc. Paga la pena pensar el concepte i les possibilitats educatives que sugereix. Reivindiquem l‟educació lenta dintre de l‟escola però el xiquet o la xiqueta viu a una ciutat governada per les presses. Reclamem una educació humanística a la mesura de les necessitats humanes, i vivim a una ciutat prioritzant les màquines i els diners. Reivindiquem currículums escolars no sexistes o xenòfobs però ens trobem polítiques i pràctiques socials a la ciutat tremendament segredadores.
La lectora o el lector podrà continuar la seva particular llista d’urgències pedagògiques. Però, caram! No he inventat res. Simplement, recupere arrels i memòria d’una pedagogia renovadora que està viva en moltes aules i que hauria de generalitzar-se en les polítiques educatives i en la formació inicial dels ensenyants.

Anuncis

Quant a casaldelmestregranollers

El Casal del Mestre de Granollers Vallès Oriental, és un punt de trobada de persones interessades en educació. És una entitat sense ànim de lucre que vetlla per la millora i la innovació en educació. La vida del Casal es gestiona íntegrament de manera lliure i independent de qualsevol entitat pública o privada. La Junta recull les inquietuds i els interessos dels socis/es, que es concreten en la seva dinàmica. Les relacions que s’estableixen amb altres entitats que subvencionen part dels nostres projectes o ens aporten materials o altra mena de col·laboració, es fan en funció d’acomplir els objectius del Casal, sense que això condicioni la llibertat de gestió. Són els propis socis i sòcies del Casal i altres persones que col·laboren de manera puntual qui proposen i organitzen les activitats. Per tant , l’activitat i la línia d’actuació ve determinada en tot moment per les inquietuds i les necessitats de la gent que hi participa.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s