L’ESCOLA OBLIGATÒRIA FINS ELS 18, INVIABLE SENSE UNA FP EFICAÇ

Els experts recolzen ampliar l’edat escolar, però demanen un canvi profund del sistema

La mesura, suggerida pel PSOE, exigiria disposar de més professors i més beques

M. Jesús Ibáñez/El Periódico de Catalunya

images

Quan un partit polític obre el debat, a dos mesos d’unes eleccions generals, que l’escola sigui obligatòria per a tots els joves fins als 18 anys, la primera reacció pot ser d’escepticisme. I fins i tot de certa incredulitat. ¿A qui se li ocorre allargar dos anys més l’estada a l’institut quan costa tant que alguns estudiants no l’abandonin abans dels 16?, devien pensar ahir alguns, quan van sentir la proposta. «Ja hi som -devien exclamar d’altres- reformant l’educació, com cada vegada que canvia el Govern».

Però més enllà de l’electoralisme que pugui tenir la mesura, plantejada en el programa presentat ahir pel PSOE, la veritat és que l’anunci trasllada a Espanya un debat de calat pedagògic, que ve de lluny i que ara mateix està molt viu en molts altres països.

«Alguns governs europeus estan parlant sobre la conveniència de tenir els seus joves escolaritzats durant més temps, creuen que el seu model educatiu s’hauria de compassar amb el d’altres països, especialment anglosaxons, on l’escola ja és obligatòria fins als 18 anys», observava Montse Ros, la nova secretària de Política Educativa de CCOO. «Una altra cosa és que realment sigui necessari fer que sigui obligatori, quan potser només faci falta reformar l’oferta actual i fer-la atractiva i flexible». «En tot cas, aquesta tendència internacional confirma, lamentablement, que les lleis educatives es modifiquen per atendre les lleis del mercat i no per atendre les necessitats dels joves», afegia Jaume Funes, psicòleg social especialitzat en adolescents, que aprofita per constatar que la mesura contribuiria a reduir la taxa d’atur juvenil.

Fossin les que fossin les motivacions de la proposta del partit de Pedro Sánchez, la mesura té entre la comunitat educativa més defensors que detractors. «És molt important perquè tenim un abandonament escolar brutal», afirma Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, dedicada a l’anàlisi del sistema educatiu. Aquest fracàs, prossegueix Palacín, «no és degut al baix nivell educatiu, sinó als efectes d’expulsió que genera un sistema que no vincula ni motiva l’estudiant a seguir, ni li ofereix alternatives al batxillerat».

L’EFECTE GUARDERIA / «Per descomptat, no s’ha d’entendre aquesta prolongació de dos anys d’escola com una guarderia on es posaran els nois que ara abandonen per no tenir-los a casa sense fer res», objecta Maria Vinuesa, membre de l’executiva de l’associació pedagògica Rosa Sensat. «Aquest canvi, que ha de ser estudiat molt a fons abans de ser emprès, no té recorregut sense viabilitat econòmica: cal preveure reforços de professorat, beques i, sobretot, uns nous itineraris formatius», remarca

«És clar que en l’actualitat els que surten de l’escola als 16 anys, sense seguir després una formació postobligatòria, tenen una capacitació sens dubte insuficient per a les necessitats actuals, i que els que deixen d’estudiar després de l’ESO queden indubtablement en una situació molt vulnerable», constata Màrius Martínez, professor de Pedagogia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Dit això, postil·la Martínez, «qualsevol decisió d’allargar l’escolaritat hauria d’anar acompanyada d’una anàlisi detallada per saber què falla ara. Abans de prendre una decisió, serien necessàries més dades i un procés participatiu», reclama.

La intenció, subratlla per la seva part Francesc Imbernón, professor de Didàctica i Organització Educativa a la Universitat de Barcelona (UB), és que «els que surtin del sistema educatiu ho facin, com a mínim, amb una titulació professionalitzadora, que els habiliti per trobar un lloc de treball qualificat».

La proposta ara plantejada «entronca amb una reivindicació defensada des de fa anys pel Fòrum de Sevilla, una agrupació independent de pedagogs espanyols que defensa l’escola pública i un canvi en les polítiques educatives», indica Imbernón, que és un dels 45 pedagogs i professors espanyols firmants del manifest del fòrum.

COMPTE AMB ELS MÉS VULNERABLES / «No es tracta tan sols d’ampliar fins als 18 anys l’educació de forma obligatòria i forçosa, entre altres raons perquè l’allargament de l’escolaritat perjudica i molt els fills de les classes socials més baixes, com s’està veient amb l’ESO», alerta el sociòleg de la UB Xavier Martínez-Celorrio. «Aquesta és una etapa clau en la vida d’un jove i, sense una oferta educativa atractiva i flexible, molts xavals poden quedar perduts, especialment els que pertanyen a famílies amb menys recursos», insisteix el psicopedagog Jaume Funes.

Coincideixen tots els consultats per aquest diari que la prolongació de l’educació obligatòria fins als 18 hauria de passar, sí o sí, per una reforma a fons de l’actual oferta de formació professional (FP). «S’ha d’allargar la garantia formativa amb una secundària molt més flexible i diversificada en tres ofertes gratuïtes: batxillerats, formació professional i una tercera opció de segona oportunitat, que requalifiqui els estudiants i els permeti reenganxar-se en les altres vies», observa Martínez-Celorrio. «Aquesta tercera alternativa d’educació secundària ja existeix avui com una via no reglada, on es troben per exemple els programes de garantia juvenil, les aules taller i l’educació d’adults, però està fragmentada i s’hauria de coordinar des dels municipis sota un nucli curricular comú», avisa.

També hi ha acord a l’hora de reclamar recursos. «Si es vol implantar una mesura com aquesta no s’han de cometre els errors que es van cometre amb la LOGSE, quan l’educació obligatòria va passar dels 14 als 16 anys però no es va preveure la planificació necessària», assenyala Maria Vinuesa. «Estudiar més anys en un sistema obsolet com l’actual, que promou la desmotivació, no serà millor per als estudiants», afegeix, a manera de colofó, el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín.

Anuncis

Quant a casaldelmestregranollers

El Casal del Mestre de Granollers Vallès Oriental, és un punt de trobada de persones interessades en educació. És una entitat sense ànim de lucre que vetlla per la millora i la innovació en educació. La vida del Casal es gestiona íntegrament de manera lliure i independent de qualsevol entitat pública o privada. La Junta recull les inquietuds i els interessos dels socis/es, que es concreten en la seva dinàmica. Les relacions que s’estableixen amb altres entitats que subvencionen part dels nostres projectes o ens aporten materials o altra mena de col·laboració, es fan en funció d’acomplir els objectius del Casal, sense que això condicioni la llibertat de gestió. Són els propis socis i sòcies del Casal i altres persones que col·laboren de manera puntual qui proposen i organitzen les activitats. Per tant , l’activitat i la línia d’actuació ve determinada en tot moment per les inquietuds i les necessitats de la gent que hi participa.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s