EDUCAR PER LA PAU: EXPERIÈNCIES I RECURSOS DE MEMÒRIA HISTÒRICA

 

Incentivar l’educació en la memòria democràtica als centre escolars és una acte de justícia i agraïment als homes i dones que van combatre el feixisme i el nazisme a Espanya i Europa, i un homenatge a les víctimes d’aquests règims autoritaris. Però, sobretot, és un element imprescindible per fomentar la sensibilització i la reflexió de l’alumnat envers els conflictes bèl·lics, els genocidis, els desplaçaments de refugiats i altres formes extremes de violència molt presents en l’actualitat.

Eduard Moreno Catalán/El Diari de l’Educació

Amnèsia històrica

Un fet recurrent, gairebé podríem dir que clixé, a nivell acadèmic, escolar i mediàtic és preguntar qüestions sobre la Guerra Civil Española i el franquisme a la joventut. El desconeixement entre els més joves sobre aspectes tan fonamentals i bàsics de la història més recent crea impacte, indignació i, malauradament, fins i tot certa mofa. Quan això succeeix ens preguntem com pot ser, què falla… i fins la propera.

És cert que l’estudi de l’Espanya contemporània forma part dels currículums educatius. Tanmateix, el pes d’aquests continguts dins el conjunt de la matèria no és especialment rellevant. Igualment, temes tan vinculats a l’educació en els valors democràtics i la pau, com l’exili, les deportacions i l’afinament en els camps de concentració nazis de republicans espanyols són també força desconeguts. I no només per la gent jove, sinó també pel conjunt de la població.

Educar en la memòria

Incentivar l’educació en la memòria democràtica als centre escolars és una acte de justícia i agraïment als homes i dones que van combatre el feixisme i el nazisme a Espanya i Europa, i un homenatge a les víctimes d’aquests règims autoritaris. Però, sobretot, és un element imprescindible per fomentar la sensibilització i la reflexió de l’alumnat envers els conflictes bèl·lics, els genocidis, els desplaçaments de refugiats i altres formes extremes de violència molt presents en l’actualitat.

La memòria de la guerra, de les seves causes i conseqüències, és ineludible per promoure l’educació per la pau i el respecte als drets humans.

Des de diverses entitats i associacions es vol pal·liar la manca de presència d’aquests temes mitjançant la creació de projectes i recursos didàctics. Un bon exemple el trobem en el projecte«Les maletes de l’exili», realitzat pels alumnes de l’Institut Olivar Gran de Figueres.

Aquesta i altres experiències didàctiques de memòria històrica es realitzen gràcies a la voluntat particular dels docents i d’associacions com el Grup de Treball per al professorat Exili, Deportació i Holocaust que des del 2013 promou la transmissió i l’ensenyament sobre aquests tres aspectes a l’Educació Primària i Secundària amb projectes i recursos per a la investigació i la didàctica.

D’altra banda, a la xarxa es poden trobar diferents materials que ajuden a treballar la memòria, l’exili i els valors democràtics a l’aula. Molts d’ells són fàcilment localitzables als webs dels museus i institucions que vetllen per salvaguardar aquesta memòria, sigui de l’exili republicà com del’Holocaust. Altres eines, com els dibuixos dels nens i nenes que van patir la Guerra Civil o han viscut conflictes recents, les cançons o els valuosos testimonis són aliats a l’hora d’apropar l’alumnat a un passat d’Europa i a un present a molts llocs del món massa vegades oblidat.

En aquesta línia, en motiu del 40è aniversari de la mort de Franco, l’Observatori Europeu de Memòries està portant a terme el programa «Franco 40/40. El Franquisme en quarantena» una sèrie d’activitats tant acadèmiques com divulgatives sobre la memòria del Franquisme. Una d’aquestes accions és «Cronistes de carrer», una activitat en la qual Eduxarxa ha tingut el plaer de participar i que vol apropar la història als ciutadans i ciutadanes d’una manera disruptiva, així com implicar petits, joves i grans en la recopilació de la memòria col·lectiva de la ciutat.

Veus no escoltades

L’allau de dades i estadístiques que rebem cada dia dels diaris, llibres i noticiaris sobre guerres, camps de refugiats o represàlies polítiques ens arriba a sobrepassar i fins i tot insensibilitzar. Però sota la fredor dels números s’amaguen les històries individuals. L’explicació d’un testimoni directe que ens descriu la seva vivència personal té així una gran potència educativa: els testimonis orals ens ajuden a sentir empatia i comprendre a aquells que viuen o han viscut realitats conflictives i traumàtiques que coneixem pels llibres i mitjans de comunicació, però que sovint són difícils de captar en la seva vessant més humana. Igualment, serveixen per conèixer allò que no ens explica el discurs històric oficial; les veus que no es vol que siguin escoltades o, simplement, les veus dels que no solen aparèixer als manuals d’història.

De la connexió entre testimoni directe i educació en drets humans han sorgit programes d’èxit, com«Voice of Witness», una iniciativa nascuda des de la literatura. I és que l’educació i la transmissió de la memòria s’ha de fer de manera transversal i interdisciplinària per tal que arribi a tot l’alumnat.

Memòria per a una millor educació

Davant el determinisme pragmàtic i utilitarista que de vegades envaeix l’educació oblidem que la funció principal d’aquesta és la formació d’una ciutadania constituïda per individus crítics, actius i compromesos amb els valors democràtics. El rescat de la memòria d’aquells que van lluitar per aquests valors i el coneixement del passat més fosc d’Europa bé es mereixen un lloc privilegiat dins l’educació dels ciutadans i ciutadanes del futur.

Recursos i webs sobre memòria i testimonis

Observatori Europeu de memòries Memorial Democràtic 

Museu de la gent jueva

Dibuixos fet per infants durant la Guerra Civil espanyola

Recursos i webs sobre educació per la pau

Portal de recursos per treballar la pau

Llistat de Recursos educatius per treballar la pau i els drets humans

Recursos educatius d’UNHCR ACNUR, l’Agència de l’ONU per als Refugiats

Anuncis

Quant a casaldelmestregranollers

El Casal del Mestre de Granollers Vallès Oriental, és un punt de trobada de persones interessades en educació. És una entitat sense ànim de lucre que vetlla per la millora i la innovació en educació. La vida del Casal es gestiona íntegrament de manera lliure i independent de qualsevol entitat pública o privada. La Junta recull les inquietuds i els interessos dels socis/es, que es concreten en la seva dinàmica. Les relacions que s’estableixen amb altres entitats que subvencionen part dels nostres projectes o ens aporten materials o altra mena de col·laboració, es fan en funció d’acomplir els objectius del Casal, sense que això condicioni la llibertat de gestió. Són els propis socis i sòcies del Casal i altres persones que col·laboren de manera puntual qui proposen i organitzen les activitats. Per tant , l’activitat i la línia d’actuació ve determinada en tot moment per les inquietuds i les necessitats de la gent que hi participa.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s