Presentació Xarxa escoles hortolanes

El passat 14 de març vam fer la presentació de la Xarxa Hortolanes al Museu de Ciències Naturals La Tela.

Ja comptem amb la participació d’una trentena d’escoles i en breu engegarem la nova web!

C66eAKeWsAAguuhimg_w48vnd

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Quina educació volem?

17098350_705158602977553_7227974156951804924_n

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari

Xerrada Inaugural

Moltes gràcies a tots els assitents! Continuem caminant junts en aquest projecte.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari

Xerrada inaugural

xerrada-innaugural

 

Com cada any coorganitzem la jornada inaugural del curs amb l’acadèmia de ciències mèdiques i enguany ho fem convidant al col·lectiu Granollers en Transició que ens parlaran de “La necessitat d’una transició energètica”.

Serà el dijous 6 d’octubre a les 19:30 al CEMAV, hi sou convidats!

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

1a Trobada d’Escoles Hortolanes del Vallès

1465493689815

Teniu hort a l’escola?
Comenceu i no sabeu massa com va?
Fa temps que en teniu i voleu compartir la vostra experiència?

El Casal del Mestre de Granollers organitza la 1a Trobada d’Escoles Hortelanes del Vallès.
Tindrà lloc el Divendres 8 de juliol a la Plaça de l’esglèsia de Gallecs.

Intercanvis, trobades amb el món agroecològic de la comarca, activitats d’art/hort…. dinar i espai pels infants…

Les inscripcions són gratuïtes.
El dinar és opcional (però molt recomanable!) a 10€ adults i 6€ nens.
Horari d’activitats:

09:30h Rebuda.
10:00h Inici. Salutacions i presentació breu.
10:20h Exposicions i tastets d’experiències.
11:30h Esmorzar
12:00h Exposicions i tastet d’experiències.
13:00h Posada en comú a l’Àgora. Creació conjunta.
14:00h Dinar. Espectacles de música, dansa i pintura.

Els nens, al llarg del matí, faran activitats de descoberta de l’entorn.
Si us animeu a venir recordeu que cal portar esmorzar, cantimplora, gorra, un parasol, un element natural de l’entorn de la vostra escola, plats, gots i coberts (i ja ho sabeu: ganes de passar-s’ho bé!).

Ompliu aquest formulari per inscriure-us a la trobada.
https://docs.google.com/forms/d/1zki4oVRtRttQR9vsmoPLuMj5V1kG2PwEwy4cFJpYDBI/viewform?c=0&w=1

Si us cal més informació:
uruguinart@gmail.com
casaldelmestreg@gmail.com

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Nova Junta del Casal del Mestre

nova junta

Benvolgudes sòcies i sòcis del Casal.

Us volem comunicar que ja tenim nova Junta i que ha començat a

treballar amb moltes ganes i energies per tal d’aportar – com ha estat

sempre la tasca del Casal – el que calgui per la millora de l’educació en el

nostre país i de l’escola pública en particular.

Des de la nova junta el primer que volem fer és un reconeixement a

tothom que ha treballat al Casal i en particular a la Lluïsa i altres persones

de les antigues juntes, que ens deixen un gran llegat pedagògic. La seva

tasca estarà sempre present entre nosaltres.

Creiem que estem vivint uns moments únics de profunds canvis en la

nostra societat i l’educació no pot viure al marge. És per això que en els

diferents debats que hem tingut en aquests últims mesos sobre la via que

ha de seguir el Casal, la nova junta aposta per reforçar les línies de treball

que representin idees, suggeriments, debats, seminaris… i que plantegin

el paper de l’escola i de l’educació en aquesta societat en la que estem

vivint o que volem crear.

Algunes d’aquestes noves línees ja s’han començat a treballar com ara el

seminari de “Educació en societats en transició” que ja està tenint un

reconeixement més enllà del món local i que està treballant, entre altres

temes, fer una trobada aquest estiu d’escoles hortolanes de la comarca.

No cal dir que aquesta tasca tan necessària no la podem fer les i els

mestres sols, ni els membres de la Junta. Volem que el Casal sigui un lloc

obert on hi càpiguen totes les iniciatives que estan en la línia dels

objectius del Casal i on tothom es trobi ben a gust, faci el que faci.

Alguns canvis ja són ben eminents com ara que aquest estiu no farem

Escola d’Estiu i en canvi farem la trobada d’escoles hortolanes o que a la

nova junta hem incorporat una mare, no mestra, amb la voluntat de

treballar colze a colze amb les mares i pares de les nostres escoles.

Continuem treballant des de diferents fòrums, com ara el Consell Escolar

de Granollers, per la millora de la igualtat d’oportunitats dels nostres

infants, el tema de la segregació escolar; també, de la col·laboració a

l’activitat “Fem un llibre”…

Des del Casal us volem animar a participar, a tenir idees, a debatre i a

proposar iniciatives tan necessàries en aquest moment per la millora de

l’educació i de escola pública.

O ho fem entre totes i tots o no ho farem!!

Rebeu una salutació ben cordial,

La Nova Junta

 

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

L’Educació en Transició es presenta a Alacant

http://prezi.com/94xfh6nq-_kv/?utm_campaign=share&utm_medium=copy&rc=ex0share

 

encuentro

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Curs d’adolescència pels mesos de gener i febrer!

cartell curs adolescència

Imatge | Posted on by | Deixa un comentari

EDUCAR PER LA PAU: EXPERIÈNCIES I RECURSOS DE MEMÒRIA HISTÒRICA

 

Incentivar l’educació en la memòria democràtica als centre escolars és una acte de justícia i agraïment als homes i dones que van combatre el feixisme i el nazisme a Espanya i Europa, i un homenatge a les víctimes d’aquests règims autoritaris. Però, sobretot, és un element imprescindible per fomentar la sensibilització i la reflexió de l’alumnat envers els conflictes bèl·lics, els genocidis, els desplaçaments de refugiats i altres formes extremes de violència molt presents en l’actualitat.

Eduard Moreno Catalán/El Diari de l’Educació

Amnèsia històrica

Un fet recurrent, gairebé podríem dir que clixé, a nivell acadèmic, escolar i mediàtic és preguntar qüestions sobre la Guerra Civil Española i el franquisme a la joventut. El desconeixement entre els més joves sobre aspectes tan fonamentals i bàsics de la història més recent crea impacte, indignació i, malauradament, fins i tot certa mofa. Quan això succeeix ens preguntem com pot ser, què falla… i fins la propera.

És cert que l’estudi de l’Espanya contemporània forma part dels currículums educatius. Tanmateix, el pes d’aquests continguts dins el conjunt de la matèria no és especialment rellevant. Igualment, temes tan vinculats a l’educació en els valors democràtics i la pau, com l’exili, les deportacions i l’afinament en els camps de concentració nazis de republicans espanyols són també força desconeguts. I no només per la gent jove, sinó també pel conjunt de la població.

Educar en la memòria

Incentivar l’educació en la memòria democràtica als centre escolars és una acte de justícia i agraïment als homes i dones que van combatre el feixisme i el nazisme a Espanya i Europa, i un homenatge a les víctimes d’aquests règims autoritaris. Però, sobretot, és un element imprescindible per fomentar la sensibilització i la reflexió de l’alumnat envers els conflictes bèl·lics, els genocidis, els desplaçaments de refugiats i altres formes extremes de violència molt presents en l’actualitat.

La memòria de la guerra, de les seves causes i conseqüències, és ineludible per promoure l’educació per la pau i el respecte als drets humans.

Des de diverses entitats i associacions es vol pal·liar la manca de presència d’aquests temes mitjançant la creació de projectes i recursos didàctics. Un bon exemple el trobem en el projecte«Les maletes de l’exili», realitzat pels alumnes de l’Institut Olivar Gran de Figueres.

Aquesta i altres experiències didàctiques de memòria històrica es realitzen gràcies a la voluntat particular dels docents i d’associacions com el Grup de Treball per al professorat Exili, Deportació i Holocaust que des del 2013 promou la transmissió i l’ensenyament sobre aquests tres aspectes a l’Educació Primària i Secundària amb projectes i recursos per a la investigació i la didàctica.

D’altra banda, a la xarxa es poden trobar diferents materials que ajuden a treballar la memòria, l’exili i els valors democràtics a l’aula. Molts d’ells són fàcilment localitzables als webs dels museus i institucions que vetllen per salvaguardar aquesta memòria, sigui de l’exili republicà com del’Holocaust. Altres eines, com els dibuixos dels nens i nenes que van patir la Guerra Civil o han viscut conflictes recents, les cançons o els valuosos testimonis són aliats a l’hora d’apropar l’alumnat a un passat d’Europa i a un present a molts llocs del món massa vegades oblidat.

En aquesta línia, en motiu del 40è aniversari de la mort de Franco, l’Observatori Europeu de Memòries està portant a terme el programa «Franco 40/40. El Franquisme en quarantena» una sèrie d’activitats tant acadèmiques com divulgatives sobre la memòria del Franquisme. Una d’aquestes accions és «Cronistes de carrer», una activitat en la qual Eduxarxa ha tingut el plaer de participar i que vol apropar la història als ciutadans i ciutadanes d’una manera disruptiva, així com implicar petits, joves i grans en la recopilació de la memòria col·lectiva de la ciutat.

Veus no escoltades

L’allau de dades i estadístiques que rebem cada dia dels diaris, llibres i noticiaris sobre guerres, camps de refugiats o represàlies polítiques ens arriba a sobrepassar i fins i tot insensibilitzar. Però sota la fredor dels números s’amaguen les històries individuals. L’explicació d’un testimoni directe que ens descriu la seva vivència personal té així una gran potència educativa: els testimonis orals ens ajuden a sentir empatia i comprendre a aquells que viuen o han viscut realitats conflictives i traumàtiques que coneixem pels llibres i mitjans de comunicació, però que sovint són difícils de captar en la seva vessant més humana. Igualment, serveixen per conèixer allò que no ens explica el discurs històric oficial; les veus que no es vol que siguin escoltades o, simplement, les veus dels que no solen aparèixer als manuals d’història.

De la connexió entre testimoni directe i educació en drets humans han sorgit programes d’èxit, com«Voice of Witness», una iniciativa nascuda des de la literatura. I és que l’educació i la transmissió de la memòria s’ha de fer de manera transversal i interdisciplinària per tal que arribi a tot l’alumnat.

Memòria per a una millor educació

Davant el determinisme pragmàtic i utilitarista que de vegades envaeix l’educació oblidem que la funció principal d’aquesta és la formació d’una ciutadania constituïda per individus crítics, actius i compromesos amb els valors democràtics. El rescat de la memòria d’aquells que van lluitar per aquests valors i el coneixement del passat més fosc d’Europa bé es mereixen un lloc privilegiat dins l’educació dels ciutadans i ciutadanes del futur.

Recursos i webs sobre memòria i testimonis

Observatori Europeu de memòries Memorial Democràtic 

Museu de la gent jueva

Dibuixos fet per infants durant la Guerra Civil espanyola

Recursos i webs sobre educació per la pau

Portal de recursos per treballar la pau

Llistat de Recursos educatius per treballar la pau i els drets humans

Recursos educatius d’UNHCR ACNUR, l’Agència de l’ONU per als Refugiats

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

JOC DE TRONS A CLASSE: COM LA GAMIFICACIÓ ESTIMULA ELS ALUMNES A TRAVÉS DEL JOC

A l’Institut Barres i Ones de Badalona l’assignatura d’història s’ha convertit en un autèntic joc de rol que et transporta a la sèrie Joc de Trons. La gamificació planteja convertir les aules en espais lúdics per motivar els alumnes en l’aprenentatge.

Pau Rodríguez/El Diari de l’Educació

joc de trons

Els Gladiadors van superar amb èxit la seva última batalla campal i, com a compensació, han obtingut en priopietat una església, que se suma al molí que atresoraven. Pugen així un esglaó més en l’escala social feudal –aviat seran cavallers–, i la seva missió ara és construir, juntament amb els seus companys, un gran pantocràtor per encàrrec de la mà del rei, perquè s’apropa ja el dia de la coronació. Sona la banda sonora de Joc de Trons a l’aula de Segon d’ESO de l’institut Barres i Ones i no, no és que s’acosti l’hivern, és que acaba de començar la classe d’història. “L’església significa que en el proper examen el professor ens ajudarà a respondre una pregunta‖, explica la Fàtima, alumna d’aquesta classe. La possessió d’un molí, per la seva banda, vol dir que podran utilitzar el llibre de text durant uns minuts en les proves. Tampoc s’esforcen en pujar en l’escala social, sinó per pujar la nota –els cavallers equivalen ja a un aprovat–, i avui, evidentment, no construiran un pantocràtor de veritat, sinó de cartró, però amb tot aquesta aventura inspirada en Joc de Trons que els ha dissenyat Nacho Maté, el professor d’Història, probablement aprendran més sobre l’art romànic que no pas si els hagués fet obrir el llibre per la pàgina 34.

Molts docents, en la seva missió de motivar els alumnes –objectiu que sol acabar en batalles campals perdudes–, han trobat en el jocsun aliat tan estimulant com efectiu. És el que s’anomena gamificació –o ludificació–, una metodologia que ha irromput amb força en alguns centres i que pretén transformar les aules i el procés d‟aprenentatge en un joc.  “Les bases de la motivació són trobar sentit a allò que estàs fent, tenir reptes i assolir-los amb autonomia. I això t’ho dóna la gamificació‖, resumeix Oriol Ripoll, especialista en jocs i professor a la UB.

Quan algú juga a un videojoc adopta una concentració tan intensa, un optimisme contingut tan real i una capacitat de superació tan poderoses, que si aconseguíssim utilitzar aquesta emoció per canviar el món –o, qui sap, les aules d’un institut– seria revelador. Aquest missatge el llançava l’any 2010 la dissenyadora de videojocs Jane McGonigal, una exposició que s’identifica com un dels punts d’inici del fenomen de la gamificació, que ha sacsejat el dia a dia de moltes empreses i entitats, i que celebra aquests dies a Barcelona el Gamification World Congress 2015.

Als centres educatius, aquest fenomen hi ha entrat de forma més suau, no com una completa novetat, sinó per dotar de més entitat a un element que sempre ha estat present a les aules: els jocs. “La moda de posar anglicismes constantment ens fa pensar que hem descobert una innovació en tota regla, però qui no ha fet servir mai un joc a l’aula per explicar un exercici o activitat? Qui no ha proposat mai una dinàmica en forma de joc? O fins i tot, qui no ha donat mai de menjar un nadó fent servir una cullera com si fos un avió?‖, es pregunten Xavier Pujol i Pep Prat, mestres i impulsors de Makeit! Education.

A la vegada, tanmateix, seria un error reduir la gamificació a fer jocs a classe. És una forma d’entendre l’educació: embolcallar les classes, els exàmens, els deures i les notes amb una vivència pròpia d’un joc. La construcció del pantocràtor a la qual s’han abraonat tots els alumnes de Segon del Barres i Ones no és cap joc, de fet, sinó una activitat de manualitats de dificultat considerable. ―Hem convertit una simple activitat en una cosa significativa: aquest és l’objectiu‖, explica Maté.

La narració a través de metàfores és, per tant, un element fonamental de la gamificació. També el sistema de PDL: punts, medalles i nivells. ―És un element d’avaluació, perquè et permet veure on ets i on estàs respecte al projecte que t’has proposat‖, exposa Imma Marín, directora de Marinva. “Els alumnes agraeixen veure el seu progrés. Els professors tendim a apuntar-ho a la nostra llibreta i guardar-ho, però així, a més, ho poden palpar‖, afegeix Maté, en referència a les medalles i recompenses que s’enduen els seus alumnes.

Durant la classe, un dels alumnes, en David, s’aixeca i m’ensenya la seva agenda, adornada amb una medalla de cavaller. Li correspon per haver obtingut la segona millor nota del darrer examen. “Li has ensenyat als pares?‖, li pregunta el professor. Ell li respon que sí.

Els riscos de la gamificació: la competició

Convertir una assignatura en un univers de recompenses, punts i classificacions –com si es tractés d’un videojoc– no només és un maldecap per als mestres –Maté s’ha passat nits retallant medalles–, sinó que també comporta el risc que els alumnes es prenguin la classe com una competició. De guanyadors i perdedors. O que facin la feina només perquè rebran alguna cosa a canvi.

“Sovint ho penso, però intento establir mecanismes per prevenir-ho‖, detalla Maté. ―No vull que competeixin entre ells, d’entrada treballen en equips i han d’avançar alhora: l’esforç individual reverteix sempre en el col·lectiu‖, exposa. El col·lectiu són els Gladiadors, Los Burlaos, Les Guerreres o Los Titos, que en aquesta classe substitueixen les famílies Lannister, Stark,Baratheon o Targaryen, que a la sèrie sí que competeixen –i conspiren– per fer-se amb el Tro de Ferro.

“Els rànquings, les medalles i els punts han de ser complements, si els elimines i el sistema es desmonta, és que està mal plantejat‖, opina Ripoll. Per la seva banda, Marín considera que la competició pot ser sana –‖a la gent li agrada competir, amb altres i amb ella mateixa, i sovint treu el millor de les seves habilitats i competències‖–, però es pot convertir en un problema ―si consisteix en veure qui treu més bones notes‖.

“Jo, que tinc 58 anys, he anat a una escola franquista que estava gamificada: a les nenes ens donaven bandes i medalles per bona conducta, i ens feien seure a classe per ordre de notes, hi havia nivells i rànquings, però era un sistema pervers‖, resumeix Marín.

Els jocs de sempre o Minecraft

Minecraft, més enllà de la metodologia de gamificació, és l’exemple global més recent de la incorporació dels jocs a les aules. Aquest videojoc –adquirit l’any passat per Microsoft– ha conquerit moltes aules gràcies al món de possibilitats infinites que poden construir els seus usuaris a través de cubs, i que permet treballar des de la geometria fins els problemes ambientals.

Per Ripoll, coneixedor i amant de tot tipus de jocs –des dels online fins als populars– massa sovint ―els gurús parlen de jocs havent jugat només a dos o tres‖. Els jocs aplicables a l’aula, per internet o no, són infinits, com assenyala Marín, però Ripoll n’aporta dos que permeten copsar com hi ha jocs antics, o analògics, que no tenen res a envejar als videojocs. “L’Story Cub, ara de moda, és el mateix que Érase Una Vez, que és de fa vint anys‖. O el Kapla, afegeix, com Minecraft però en analògic.

Propera missió: informe sobre l‟Islam

La metàfora que suposa Joc de Trons representa també un repte per a aquest professor, que ha de vincular-lo a les etapes històriques que els toca aprendre als seus alumnes, des de l’Imperi Romà fins la Revolució Francesa. Avui, que tocava aprendre l’art romànic, Maté s’ha tret de la màniga una ordre de la mà del rei que encomana als alumnes aixecar un pantocràtic digne del monarca: “On es feien les cerimònies en l’Edat Mitjana? A les Eslgésies, doncs com que toca romànic, fem el pantocràtor‖.

Però quines seran les properes missions? El temari –‖que és sobrehumà‖, segons Maté– passa, per exemple, per l’Islam. ―En aquest món de fantasia que és Joc de Trons els dic que el rei ens demana un informe per conèixer què hi ha més enllà de les nostres fronteres‖. Una missió més per als alumnes en la seva conquesta del Tro de Ferro.

descarga (5)

MOLT MÉS QUE GAMIFICACIÓ

La Gamificació ha d’incloure tots els valors i beneficis que aporta el joc en si: respecte a les normes i als companys, el treball en equip, saber guanyar i perdre, valorar als companys aprofitant el que cadascú pot aportar, entre molts altres.

Xavier Pujol i Pep Prat/Opinió a El Diari de l’Eduació

Escoltant als savis

Una de les tendències emergents en el terreny de la innovació educativa és la Gamificació o Ludificació, que consisteix en aplicar mecàniques i tècniques del disseny del joc per tal de seduir i motivar a l’audiència a la consecució de certs objectius (Deterding, Dixon, Khaled i Nacke, 2011), o en intentar que es faci el que no sempre ve de gust a través del joc, tal com diuen col·loquialment Rodríguez i Santiago (2015).

Segurament la moda de batejar i posar nom a tot i utilitzar anglicismes constantment ens fa pensar que hem descobert una innovació metodològica en tota regla, que hem inventat una nova metodologia o que som pioners en la utilització d’aquesta, però, qui no ha fet servir mai un joc a l’aula per explicar algun exercici o activitat? Qui no ha proposat mai una dinàmica en forma de joc per aconseguir el que preteníem? O fins i tot, qui no ha donat mai de menjar a un nadó fent servir la cullera com si fos un avió? Efectivament, tots, o gairebé tots, ho hem fet alguna vegada i sense ser conscients que estàvem ―Gamificant‖. Oriol Ripoll, expert en jocs i la seva creació, explica va en una entrevista recent que l’origen d’aquest concepte data del segle XIII, quan un monge va il·lustrar unes cartes que servien perquè els seus alumnes recordessin els conceptes treballats a classe. Per tant, el concepte no és que sigui precisament nou però en els últims anys s’està reconceptualitzant.

Atribuïm aquesta reconceptualització al fet de relacionar aquest concepte amb les noves tecnologies, quan passem de la paraula ―joc‖ a ―videojoc‖. Aquí intervenen molts altres aspectes com els punts d’experiència, nivells, recompenses, vides, clans, personatges o avatars…

Generalment, una experiència gamificada d’aquest tipus requereix una major ideació i organització per part del docent, doncs no es tracta simplement en incorporar un joc en un moment determinat a l’aula, sinó de crear tota una narrativa involucrant als alumnes i fent-los partícips de la història i del seu desenvolupament.

Tot és Gamificació?

De vegades caiem en l’error en pensar que la Gamificació consisteix a maquillar una activitat canviant la plataforma en la qual es realitza. Si en comptes de fer una multiplicació a la llibreta de matemàtiques la fem a una tauleta o a l’ordinador, estem gamificant? L’única diferència és el canvi en la plataforma, en el dispositiu. Passem del paper físic al digital, però els objectius que es desprenen i l’experiència en general és la mateixa. La Gamificació ha de tenir alguna cosa més, algun valor afegit, ha d’incloure tots els valors i beneficis que aporta el joc en si: respecte a les normes i als companys, el treball en equip, saber guanyar i perdre, valorar als companys aprofitant el que cadascú pot aportar, entre molts altres.

Tot i que per als més tradicionals, el fet de fer les multiplicacions a la tauleta sigui un primer pas, no ens hem de quedar en l’estètica exterior, hem d’entrar a l’interior, a l’arrel, i proposar una experiència diferent, pensant en els objectius, valors i habilitats que volem que aprenguin els alumnes partint dels seus desitjos i interessos, doncs això, més que qualsevol metodologia, és el que ens garanteix una gran motivació a l’aula.

Fins a quin punt la Gamificació està centrada en l‟alumne?

Cal diferenciar dos nivells a l’hora de situar a l’alumne al centre quan parlem de Gamificació, o de qualsevol altre metodologia. Si utilitzem el concepte com a recurs, és a dir, com a activitat puntual dins d’una altra metodologia, els alumnes són el centre perquè viuen i fan l’experiència que el docent planteja, però no s’ha partit dels seus interessos ni desitjos personals. En canvi, si ho utilitzem com a metodologia activa i global, on co-creem amb els alumnes tot el projecte d’aprenentatge, partint de les seves inquietuds i respectant les seves passions, i a més a més el viuen i l’experimenten personalment, estarem aconseguint situar-los plenament al centre.

En els dos nivells el docent té un rol de guia i acompanyant de l’experiència d’aprenentatge, encara que en el primer nivell, el docent dissenya l’activitat o projecte des del seu punt de vista i incorporant els continguts que són preestablerts pel currículum. En canvi en el segon nivell, el docent co-dissenya la proposta d’aprenentatge considerant les necessitats i inquietuds dels alumnes, a més d’acompanyar-los i orientar-los en tot el procés. En aquest cas, esdevé un arquitecte de tota l’experiència al servei dels alumnes aportant els coneixements que ell té, i sobretot, és un docent que juga i aprèn amb i pels alumnes.

La Gamificació, una possibilitat global i transformadora

És cert que la Gamificació ens convida a replantejar-nos moltes de les pràctiques i dinàmiques que es plantegen actualment en el terreny de l’aprenentatge i l’educació. Ara bé, hem de ser conscients que les possibilitats que ens ofereix han de ser coherents dins d’un discurs i pràctica pedagògica.

És a dir, no té sentit plantejar una activitat ―gamificada‖ o co-dissenyar un projecte incoporant elements i mecàniques del joc o del vídeojoc sense saber quina finalitat d’aprenentatge hi ha al darrera. Sense saber què volem aconseguir i què volem que visquin, experimentin i aprenguin els alumnes. Sense saber quins interessos, somnis i desitjos tenen i volen aconseguir. En definitiva, no hem de caure en la temptació de pujar-nos al carro de la innovació educativa per que sí, perquè és el que està de moda sense considerar les possibilitats globals i transformadores que ens aporta el joc com element fonamental en l’aprenentatge i la vida de les persones.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari