Ja tenim aquí la 35a edició de l’Escola d’Estiu del Casal del Mestre-Vallès Oriental. Després d’uns anys de parada, tornem amb més ganes que mai! Ganes d’aprendre, compartir i continuar enriquint-nos d’experiències entre tots i totes.
És per això que us presentem les dues formacions d’aquesta escola d’estiu 2024.
Tota la formació està reconeguda pel departament i comptabilitza amb 30h de formació (20h presencials i 10 hores de treball autònom).
Les formacions tindran lloc a un centre educatiu de la ciutat de Granollers, us informarem quan tinguem la confirmació.
Primera setmana de juliol (de l’1 al 5 de juliol, de 9 a 13h).
La casa: arteràpia per gaudir, descobrir i conèixer l’alumnat (i a tu mateix).
Formadora: Neus Barceló.
Preu: Soci: 30€ / No socis: 65€
Segona setmana de juliol (del 8 al 13 de juliol, de 9 a 13h).
Aprendre a llegir des de la neurociència
Formadora: Isabel Prieto.
Preu: Soci: 40€ / No socis: 70€
Si esteu interessats/des en alguna de les formacions, ompliu el següent formulari de preinscripció. Un cop tinguem el formulari de preinscripció omplert, ens posarem amb contacte de nou amb vosaltres per acabar de formalitzar la inscripció i fer el pagament corresponent. Els socis/sòcies tindreu prioritat d’inscripció, sempre que feu la preinscripció i el pagament abans del 31 de maig.
Dimarts vinent, 14 de maig, a les 17:30 h, tindrem de nou a la Isabel Prieto al local del Casal del Mestre.
Especialitzada en dificultats de l’aprenentatge i en el procés de lectura, la Isabel Prieto continuarà explicant-nos les estratègies metodològiques que ens seran més útils per afavorir l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, i quins són els processos maduratius involucrats que cal conèixer per desenvolupar la nostra tasca docent.
L’assistència és gratuïta, però us demanem que feu la preinscripció a la xerrada, perquè les places són limitades.
El pròxim divendres 10 de maig al matí torna l’Ascensió a Granollers, i amb ella, l’activitat Fem un llibre, sota la Porxada.
A partir de les 10 del matí, i fins a les 12 del migdia, tots els alumnes de la ciutat estan convidats a venir a escriure el seu conte inventat. Després es corregirà perquè els il·lustradors i les il·lustradores creïn un dibuix que acompanyi el text, en uns fulls grans que finalment s’enquadernen formant el Llibre Gegant 2024.
També podreu fullejar, allà mateix, una selecció dels llibres que s’han creat d’ençà que es va iniciar l’activitat l’any 1979, i podreu buscar els contes que hàgiu escrit en anteriors edicions.
Aquest pròxim dijous, 4 d’abril, a les 7 de la tarda, el Casal del Mestre de Granollers VO participarà en una xerrada amb Xavier Bonal: «L’educació a Catalunya. Estem tan malament com diu PISA?».
Assistirem, junt amb la PEDEP (Plataforma en Defensa de l’Escola Pública) i GRANA Voluntariat Educatiu, des de la fila zero.
Us recomanem molt aquesta xerrada, Xavier Bonal segur que ens donarà una visió àmplia i permetrà reflexionar sobre la situació actual de l’educació pública a Catalunya.
Serà a la Sala Tarafa de Granollers (C/ Corró, 47).
El passat 16 de gener vam rebre al Casal del Mestre de Granollers en Marc Alabart, mediador literari i membre de la cooperativa Tàndem LIJ, per parlar de la tasca de la mediació literària. Aquesta nova combinació de paraules, mediador literari, recull més acuradament tot allò que podem fer per millorar la relació de l’alumnat amb la lectura.
Ens va explicar com podem valorar i seleccionar els llibres per a infants i joves, com en podem preparar les converses literàries, ens va posar exemples de quines activitats podem fer amb el nostre alumnat en funció dels llibres…
A continuació ens agradaria destacar cinc idees de la jornada:
Llegir no és una obligació; LLEGIR és un DRET. Una oportunitat per enriquir-nos, per apropar-nos, per pensar, per viatjar… Els docents hauríem d’acompanyar, apropar el nostre alumnat a les lectures perquè potser no poden tenir aquest acompanyament des de fora. Que entre els infants es recomanin llibres, conversar sobre què han llegit o estan llegint, compartir estones de lectura en veu alta, estones de lectura individual… fan que de mica en mica es vagi aconseguint la inquietud i les ganes d’agafar un llibre.
Les converses literàries ens permetran fomentar la lectura, viure la lectura, sentir-nos lectors i ser lectors experts. Sense ser lectors no podem ser lectors experts i sense ser lectors experts no ens podem sentir lectors.
No és gens senzill escollir un llibre. Hem de tenir en compte un munt d’aspectes com: l’experiència lectora dels infants, l’extensió de l’obra, la musicalitat del text, el llenguatge, el tema, els personatges, les referències culturals…
Quan fem mediació literària hem de mostrar el màxim possible una varietat d’obres. Hem d’evitar quedar-nos sols en un gènere, amb traduccions, amb escriptors masculins, europeus… Hem de mostrar varietat perquè així tothom podrà trobar què és el que més li agrada.
Per acabar, us recomanem escoltar el pòdcast que fan des de la cooperativa Tàndem amb en Guillem Fargas i la Marina Llompart. Cada setmana un nou pòdcast d’una horeta per endinsar-nos en el món meravellós dels llibres i de la mediació literària.
Fa uns dies va sortir publicat l’informe sobre La regulació de l’ús dels mòbils als centres educatius redactat pel Consell Escolar de Catalunya.
El Casal del Mestre va formar part dels grups de debat d’on se’n van extreure les conclusions per redactar l’informe.
Un cop publicat destacaríem cinc aspectes:
La majoria dels sectors de la comunitat educativa hem expressat amb contundència la necessitat que el Departament d’Educació estableixi un marc general de regulació de l’ús dels mòbils per a tots els centres. D’aquesta manera, s’evitarien la promoció de diferències entre centres. Aquest marc ha de ser únic, clar i el màxim de concret possible. A més a més, es demana que sigui restrictiu (aspecte demanat sobretot per famílies i docents). Els diferents sectors vam estar d’acord que el marc general s’ha de poder concretar en funció de la realitat de cada centre i graduant-lo per etapes educatives. Les decisions han de tenir coherència amb el PEC del centre. L’ús del mòbil i altres dispositius digitals constitueix un mitjà actual i de futur en l’aprenentatge. Se’n pot concretar l’ús amb finalitats educatives en el projecte educatiu de centre.
La regulació ha de definir clarament l’ús del mòbil en els diferents espais del centre i també en les activitats educatives no lectives.
Tota la comunitat educativa ha de participar en la regulació de l’ús del mòbil, perquè la participació reforça la corresponsabilitat. Amb tot, la regulació s’ha de fer des de l’expertesa, tenint en compte i integrant les propostes del Departament de Salut i altres administracions d’àmbit social, amb l’objectiu de promoure l’ús de les tecnologies en l’ensenyament-aprenentatge.
La regulació s’ha d’adaptar a les edats o etapes educatives. En considerar els riscos per a la salut mental, es proposa un ús del mòbil més restringit a la secundària, perquè en aquesta edat costa més complir les normes, i no tant en estudis superiors. Molts docents i famílies suggereixen prohibir el mòbil al centre fins als setze anys.
El Departament ha d’acompanyar els centres donant-los suport en la regulació de l’ús del mòbil, si bé hi ha discrepàncies pel que fa a la supervisió que n’hagi de fer. Un aspecte que la regulació ha d’oferir als centres és la seguretat jurídica, específicament quant a la protecció de dades i la responsabilitat dels dispositius en cas de custòdia.
Us convidem a llegir el document, on podreu veure les respostes de cada sector del consell escolar (alumnat, famílies, docents i altres):
Us donem les gràcies per compartir ahir amb nosaltres la projecció de la pel·lícula “El mestre que va prometre el mar”, de la Patrícia Font. Vam fer una breu introducció perquè la nostra associació, el Casal del Mestre de Granollers i Vallès oriental, comparteix amb el mestre Benaiges i molts altres mestres republicans, l’afany per una educació pública de qualitat.
Aquesta pel·lícula reflecteix dues èpoques: la de la República i la Guerra Civil Espanyola, i l’actual. I ens permet reflexionar sobre els canvis i les similituds en l’educació al llarg del temps.
Abans de la Guerra Civil Espanyola, l’educació experimentava canvis, tant a Catalunya com a la resta de l’estat espanyol, inspirats per diversos corrents pedagògics europeus. Es replantejaven com s’havia d’educar, quin era el paper dels mestres i la manera com s’havia de considerar als infants. La pel·lícula mostra una educació activa, sense discriminació, que involucra a les famílies i fomenta la creativitat. La dictadura, però, va impedir que es desenvolupés aquesta renovació pedagògica.
Actualment, el Casal del Mestre, que va néixer als anys setanta, junt amb altres moviments de renovació pedagògica, continuem treballant per una millor educació, recordant figures com Maria Antònia Canals, Francesc Ferrer i Guàrdia, Célestin Freinet o Maria Montessori, entre molts d’altres. En el context actual, la tasca docent és complexa, ja que no es limita a la transmissió de coneixements, sinó que implica acompanyar els estudiants en el desenvolupament de valors, pensament crític i habilitats emocionals. La comunitat educativa, formada per famílies, docents, personal escolar, entitats i empreses, ha de treballar conjuntament per a una educació de qualitat, i per un consens polític sobre educació. Aquesta col·laboració és fonamental per assegurar un futur on els infants puguin participar activament i progressar.
El Casal som també comunitat educativa, treballem voluntàriament per contribuir a l’educació de tots els infants, perquè siguin feliços i responsables, solidaris i instruïts, igual que ho va fer el mestre Benaiges amb els infants de Bañuelos de Bureba.
Aquelles persones que no hàgiu pogut veure la pel·lícula de la directora Patrícia Font tindreu una nova oportunitat d’aquí a uns mesos a l’AC Granollers, dintre del Cicle Gaudí, esperem que la pugueu veure i com nosaltres reflexionar sobre el model educatiu del passat i del present.
Compartim amb vosaltres alguns dels escrits que vam compartir ahir, d’alumnes d’escoles que seguien, durant la guerra, la metodologia freinetiana del treball amb impremta. Veureu que hi ha una que fa referència a Granollers.
Compartim l’article escrit per Sergi Palau (representant d’AFA’s), Víctor Velasco (Casal del Mestre) i Sabina Vidal (PEDEP), i publicat als mitjans aquest desembre (9Nou i SomGranollers).
Segons el Pacte contra la Segregació Escolar (SE) del 2019, la matrícula viva (o sigui, la matriculació que es dona durant tot el curs), NO pot recaure en cap cas en les escoles anomenades d’alta complexitat (a partir d’ara AC); per tant, aquest alumnat s’ha d’assignar a les altres escoles encara que això suposi un augment de la ràtio. El perquè és fàcil d’entendre i té la seva lògica: aquelles escoles ja tenen molt alumnat amb dificultats socioeconòmiques, alumnat NESE, per la qual cosa calia i cal repartir l’alumnat amb més dificultats d’aprenentatge i més vulnerable. Una distribució equitativa de l’alumnat és necessaria no només per raons escolars, sinó que també és beneficiós pels drets educatius de l’alumnat, ja que han de ser atesos en igualtat de condicions.
Val a dir que el Pacte contra la SE no va ser signat per l’AFFAC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya), ni per la USTEC (sindicat majoritari en el sector mestres), ni per la CGT, ni per la CUP, ja que es creia que no aportava vies de solució importants al greu problema de la SE del país, com així s’ha vist durant els últims anys. Sí que el van signar altres entitats i molts ajuntaments, entre ells l’Ajuntament de Granollers. Però ens estem trobant que ni tan sols les petites millores que el Pacte exigia són aplicades, i és que fins i tot es fa necessari tot un desplegament dels agents socials perquè portin a terme els seus propis decrets i compromisos.
L’any 2017 la Plataforma en Defensa de l’Escola Pública va fer un requeriment al Síndic de Greuges sobre la matrícula viva, criticant que aquesta impactés, principalment, en una escola pública de Granollers. Al llarg d’aquests últims anys, el Síndic ha anat contestant-nos, facilitant-nos dades sobre la MV als centres de Primària i Secundària de Granollers, donant-nos la raó en la nostra demanda i interpel·lant el Departament d’Educació sobre els acords presos al Pacte i sobre el Decret 11/2021.
Segons aquestes dades, durant el curs 2021-22, els centres que concentraven més MV eren dos centres públics, un de primària i un de secundària. Ambdós amb la qualificació d’Alta Complexitat, i per tant contradient els acords establerts en el Pacte. El percentatge més alt de MV (74%) va recaure, una vegada més, en els centres públics. Cal recordar que a Granollers, la matriculació entre escola pública i concertada està repartida en un de 57% cap a la pública i un 43% per la concertada. A més, segons el Departament d’Educació, els criteris d’assignació de MV que segueix la Comissió de Garanties d’Admissió de Granollers responen, en primer lloc, a la “voluntat manifestada per les famílies”, mentre que el Pacte situa aquest criteri en l’últim lloc, i considera que el primer criteri ha de ser “l’escolarització equilibrada de l’alumnat entre els centres de la zona educativa”.
Des de la Plataforma vam parlar amb qui era el regidor d’educació, Francesc Arolas, comunicant-li aquesta realitat, entregant-li tota la documentació, i encara esperem resposta. Això demostra una vegada més que molta façana i aparador de “Ciutat educadora”, basada en projectes “macos”, però no es vol tocar, i menys transformar, la realitat, una realitat que continua donant privilegis a l’escola concertada, i també certa pública, no? Realitat que ens explica també que el dia a dia de les escoles públiques, en especial a les escoles d’AC, és difícil i demana un compromís i una dedicació especial per part del col·lectiu de professionals que hi treballen.
I aquest tema només és una petita part de la segregació escolar que viu la nostra ciutat. Sabem que, a Granollers, unes quantes escoles tenen percentatges altíssims d’alumnat vulnerable, mentre que les altres, especialment les concertades, escolaritzen majoritàriament un alumnat amb situacions econòmiques estables i bons nivells culturals. Granollers, després que el Síndic ho manifestés per primera vegada l’any 2007, continua sent una ciutat segregadora, per molt que des de l’administració es vulgui amagar, continua sent una ciutat que té un dèficit d’unes 200 places d’escola bressol, i només té 3 escoles bressol municipals davant de les 9 privades.
Davant de tot això, toca posar fil a l’agulla i organitzar-nos per tal que tot plegat canviï. Perquè no estem disposats a esdevenir la capital de la segregació escolar. Per una ciutat realment educadora, una educació pública i una societat inclusiva.
Us convidem a venir a veure la pel·lícula “El maestro que prometió el mar“, de Patricia Font, basada en la història d’Antoni Benaiges i guanyadora d’un Goya.
La pel·lícula permet fer una mirada a la innovació pedagògica republicana, a partir de la història real del mestre Antoni Benaiges.
El Cinema Edison ens ofereix una projecció de tres sessions.
I a més a més, el dilluns 11 de desembre comptarem amb la presentació a càrrec del Casal del Mestre de Granollers-VO, i es podrà consultar, a l’entrada del cinema, una selecció de textos escrits pels mateixos nens i nenes de l’escola d’Antoni Benaiges i d’altres escoles semblants.
Divendres 8 de desembre a les 19h.
Dissabte 9 de desembre a les 18h.
Dilluns 11 de desembre a les 20h. Amb presentació a càrrec del Casal del Mestre de Granollers-VO.
Casal del Mestre de Granollers i Vallès Oriental 