MÉS ENLLÀ DELS RESULTATS HI HA LES PERSONES

ImageEn els darrers dies s’ha parlat molt dels resultats de l’informe PISA, que no vol dir “trepitja” encara que el traductor de google en ho vulgui fer creure. PISA són les sigles del  Program for International Student Assessment i avalua, a demanda dels governs, els coneixements de l’alumnat en matèries com les matemàtiques o la lectura, deixant de banda matèries i aprenentatges que van més enllà dels resultats purament acadèmics.

Per Jaume Sarramona, catedràtic emèrit de pedagogia de la UAB, fer un bon paper a PISA és un “indicatiu de la capacitat de comprendre i resoldre problemes reals dels nostres temps, però solament en els àmbits que tracta el PISA: comprensió lectora, matemàtiques i ciències”. “L’educació –avisa– abasta molts més aspectes, com ara la dimensió moral, artística, cívica, etc., que no són avaluats per PISA.”

Com a mestres i professors, ara com ara, ens preocupen poc els resultats del PISA. El que ens preocupa és que cada nou govern  torni a fer una Llei d’Educació a mida; que no es solucionin el problemes i les mancances de l’FP; les retallades a l’Escola Pública, mentre es manté el concert econòmic amb centres escolars que segreguen per sexes, per posició econòmica o per creences religioses. Però, sobretot, ens preocupa que no millori la formació integral dels mestres, reivindicada des de molts sectors. Una formació que va més enllà de les competències en cadascuna de les matèries i que abasta la part més pedagògica i vocacional de la nostra professió. Aquestes mancances en formació tenen com a conseqüència directa que la feina dels mestres sigui cada cop menys valorada per la societat.

Si comencem a parlar de lleis, ens podem fer un fart d’enumerar des dels anys de la transició tot el que ha estat la legislació a nivell Estatal i català. La culminació d’aquest període hipercreatiu dels diferents governs han estat lleis com la LOMCE i la LEC, que partint de premisses similars en quan a recursos econòmics i humans, han entrat clarament en contradicció. Quin sentit tenen tots els esforços per tenir una llei catalana d’educació pels reptes del segle XXI, si l’aprovació de la llei estatal la converteix en paper mullat. De que serveixen les competències en educació si no són plenes? Com han de treballar els equips directius dels centres escolars si no saben quina llei s’aplicarà el curs vinent?

Però si en alguna cosa estan d’acord la LOMCE i la LEC és en què fins ara s’han destinat massa recursos a l’Educació.

Segons un estudi de CCOO:

L’evolució del percentatge de pressupost que la Generalitat ha destinat al Departament en els darrers 3 anys va del 18% durant el 2010 al 14,1% del2013.

La despesa per alumne ha passat de 4.281 euros al 2010 a 3.278 el 2013.

L’única partida que ha crescut en aquest període ha estat la de transferències a escoles concertades que ha augmentat en un 5%

Durant aquest trienni el nombre d’alumnes s’ha incrementat en 58.000 mentre que la plantilla de docents s’ha vist reduïda en 3.000 mestres i professors.

Aturem-nos un moment en aquest darrer punt: la reducció de plantilles. Fa uns dies la Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, anunciava a bombo i plateret que pel curs 2014-2015 s’incrementaria la plantilla en 1.000 docents. A primer cop d’ull sembla que el Departament deixarà el dèficit de docents en 2.000, però, sabem quants mestres i professors es jubilaran durant aquest curs?

Un dels altres fronts oberts dins el món educatiu és el de la qualitat de la formació dels docents. En aquest sentit, el Departament, presentava enguany el projecte de Decret de Provisió de  Plantilles Docents, un document que parla, entre altres temes, dels períodes de pràctiques per als mestres i professors novells. Un període que permetria avaluar la idoneïtat del nou docent però sense especificar quins recursos es destinarien a aquesta avaluació,  qui tutoritzaria i quins serien els criteris avaluables per a aquest període de prova.

Per tant, per a una Educació pública, catalana, democràtica, gratuïta i inclusiva hem de dir SÍ a treballar per a la millora formació dels docents per tal d’assegurar la bona formació integral dels alumnes i he de dir NO a les retallades econòmiques i de plantilles.

Més enllà dels informes, es diguin com es diguin, hi ha pedagogia, més enllà dels resultats hi ha les persones

 

Casal del Mestre Granollers- Vallès Oriental

AMVO (Assemblea de Mestres del Vallès Oriental)

Anuncis

Quant a casaldelmestregranollers

El Casal del Mestre de Granollers Vallès Oriental, és un punt de trobada de persones interessades en educació. És una entitat sense ànim de lucre que vetlla per la millora i la innovació en educació. La vida del Casal es gestiona íntegrament de manera lliure i independent de qualsevol entitat pública o privada. La Junta recull les inquietuds i els interessos dels socis/es, que es concreten en la seva dinàmica. Les relacions que s’estableixen amb altres entitats que subvencionen part dels nostres projectes o ens aporten materials o altra mena de col·laboració, es fan en funció d’acomplir els objectius del Casal, sense que això condicioni la llibertat de gestió. Són els propis socis i sòcies del Casal i altres persones que col·laboren de manera puntual qui proposen i organitzen les activitats. Per tant , l’activitat i la línia d’actuació ve determinada en tot moment per les inquietuds i les necessitats de la gent que hi participa.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s