EL JOC COM A EINA

Aquí us deixem dos articles que parlen del joc com a eina educativa, pedagògica i resolutiva de conflictes. Són de la Raquel Font, publicat al diari “Ara” el dia 20 de setembre i del “Diari de l’Educació” publicat el 25 de setembre.

EMOCIONS EN JOC. EINES PER RESOLDRE CONFLICTES
Una aplicació, un videojoc o una baralla de cartes poden ser bones eines per treballar les emocions amb la canalla. El joc facilita eines per resoldre alguns conflictes
RAQUEL FONT

Als patis de les escoles sorgeixen tota mena de conflictes. ¿Com actuen els nens en conflictes entre iguals? ¿Tenen eines per resoldre’ls? ¿O responen de manera impulsiva i difícilment troben solucions sense l’adult? Segons Gemma Filella, professora del departament de pedagogia i psicologia de la Universitat de Lleida, “davant una situació conflictiva els nens sempre responen d’una manera passiva o agressiva, com els adults, que també ho fem, tot i que de manera més subtil, més dissimuladament”.
Filella acaba de treure un videojoc, publicat per l’editorial Barcanova, per aprendre a resoldre situacions conflictives de manera assertiva i, així, millorar el benestar. El Happy, que va adreçat a nens i nens d’entre 8 i 12 anys i que es ven a les llibreries amb la guia per a pares i mestres Aprendre a conviure, “és la part més pràctica de la intel·ligència emocional i serveix per saber dir les coses als altres de manera adequada”, un terreny en què Filella considera que hi ha molta feina a fer, “ja que un pot ser assertiu, però si l’altre no ho és la interacció no serà positiva”.
Guanyador del premi Edu21 2013, el videojoc planteja 25 conflictes diferents. Per exemple, un grup de nens en pressionen un altre per obligar-lo a prendre-li l’entrepà a un altre company; una nena que se sent exclosa perquè no l’han convidada a una festa d’aniversari, o una nena que suspèn per primera vegada matemàtiques i no és capaç d’acceptar-ho. Gràcies a aquests conflictes, els jugadors tenen l’oportunitat de reconèixer com se senten ells davant de situacions similars i d’adonar-se de com se senten els altres, i fer servir les eines que se’ls ofereixen i que creuen que els funcionaran millor per afrontar cada situació de manera assertiva.
“Amb el Happy hi ha nens a qui se’ls obre tot un món, sobretot els que són víctimes i els que són agressors”. Les víctimes perquè se’ls dóna eines per poder reaccionar davant l’agressió i, a més, el grup s’adona que hi ha nens que pateixen i això fa que redueixin l’ansietat. I els que són agressors perquè s’adonen que agredeixen perquè tenen por i entenen l’empatia.
A escola i a casa “Quan arriben al conflicte 15 o 16 ja han entès el procés, una altra cosa és que quan surtin al pati ho puguin aplicar”, assegura Filella, tot i que els primers resultats dels estudis que han fet apunten que hi hauria un 90% de millora de les competències emocionals.
“La idea sorgeix després de fer durant 10 anys formació en escoles, on formàvem mestres perquè formessin els alumnes. I per intentar ajudar-los en aquesta tasca vam decidir crear una eina que arribés directament a l’alumne i que requerís molt poca formació del professor”, explica Filella, que vol recordar que el joc també és útil per a les famílies.

Jugar i educar
Una altra novetat lúdica en aquesta línia emocional és el Mut kids, un joc de cartes no competitiu per a tota la família en què cada carta planteja una pregunta: “Quina és la teva gran por?”; “Si tinguessis una vareta màgica què faries?”; “En quin moment et sents feliç?”… “Són preguntes per engegar converses”, explica la creadora del joc, Sílvia Dolz, i es pot jugar de diverses maneres.
El Mut kids ajuda els nens a aprendre a expressar el que senten i permet veure com ho fan els seus pares. “Que el teu fill vegi que tu com a pare tens por d’alguna cosa el tranquil·litza, perquè veu que els pares també en tenen, de pors”, assegura Dolz, que vol recordar que és tan important com que “ens acostumem a escoltar-nos els uns als altres, ja que tothom té el seu torn de paraula”.
Només fa un mes que el joc està a la venda a http://www.mutkids.es i ja se n’han venut més de 100, diu Dolz. De fet, els va tan bé que tenen pràcticament a punt l’edició en català.
Menys conflictes i més autoestima El Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògia de Lleida (GROP), que coordina Gemma Filella, ha fet una primera prova del Happy en 10 escoles de les comarques lleidatanes. Han comprovat que gràcies al Happy els nens i nenes redueixen l’ansietat, milloren l’autoestima, es redueix el nombre de conflictes al pati, millora el clima de l’aula i, a l’espera dels resultats definitius, tot apunta que també es milloren els resultats acadèmics. Tot plegat després d’uns resultats també molt positius en la prova pilot feta a tres escoles més.

COMENÇA EL CURS… CONTINUEM JUGANT!
El joc com a eina Pedagògica està prenent creixent importància i algunes veus reclamen estendre aquesta aproximació de l’educació infantil a tot l’aprenentatge.

RACONS DE PENSAR
Para ser grande, sê inteiro: nada
Teu exagera ou exclui.
Sê todo em cada coisa. Põe quanto és
No mínimo que fazes.
Assim em cada lago a lua toda
Brilha, porque alta vive
– Ricardo Reis

Sigues tot en cada cosa, posa tot el que ets en el més petit que facis. Això va escriure Fernando Pessoa. Veure jugar a nens i nenes ens pot fer pensar en aquest poema. En les meves petites coses que poden fer i posaran tota la seva dedicació, atenció i voluntat de perfecció. Jugar és una activitat molt important. No és una distracció, és allò més important que decideixen fer al llarg del dia.
El joc com a eina Pedagògica està prenent creixent importància. S’utilitza a països nòrdics, però en el nostre context encara és vist com una pràctica limitada a l’etapa d’educació infantil. Algunes veus reclamen estendre aquesta aproximació de l’educació infantil a tot l’aprenentatge.
En una societat canviant a un ritme vertiginós, les competències clau per a ser un treballador eficaç, per poder aprendre al llarg de la vida i poder ser un ciutadà actiu es considera que estan molt vinculades amb les que es poden desenvolupar jugant: ser capaç de formular noves preguntes i ser creatiu, l’adaptabilitat, deixar-se guiar per la curiositat… D’acord amb valoracions de persones expertes en la matèria, sembla que els avantatges d’introduir el joc en l’aprenentatge es vinculen amb el fet que jugant busquem solucions innovadores a problemes inesperats, utilitzem el nostre coneixement de forma creativa, ens movem per la curiositat i l’exploració, prenem riscos, ens permetem l’error…
Hem jugat aquest estiu? Qui ho hagi fet, principalment els petits i les petites de casa, intentem que continuïn gaudint d’aquesta activitat tan reconfortant. Si no ho fem, busquem la manera de recuperar aquestes experiències. Una possibilitat, de les moltes possibles, visitar plegats el Museu del Joguet de Figueres. Ara s’hi exposa, a més, una mostra dedicada a la casa Congost (1963-1992). Els seus joguets segur que estan en la memòria de molts adults que van ser nens i nenes durant aquells anys
Introduir el joc en l’aprenentatge, i mantenir-lo al llarg de la vida, pot ser una pràctica ben interessant.
Pensem-hi. Juguem, moguem-nos per la nostra curiositat, per les ganes de descobrir, explorar, construir, ordenar, desordenar, qüestionar, resoldre, passar-ho bé… Posem tot el que som en allò més petit que fem. En aquella petita construcció amb blocs, en aquella cursa de cotxes, en aquell vestir i desvestir nines i ninos, en aquell dibuix, en aquell retallable, en aquell trencaclosques (electrònic o no), en aquell llibre, en aquella aplicació al mòbil de menjar caramels…