LA MILLOR MESTRA DEL MÓN: “ELS MEUS ALUMNES TRIEN ELS LLIBRES QUE ELLS VOLEN”

Nancie Atwell ha guanyat 1 milió de dòlars, que destinarà a millorar el seu centre educatiu

SERGI ALTADILL/Ara Diari

descarga (1)

Nancie Atwell, mestra des de 1973, ha guanyat el Global Teacher Prize, considerat el premi Nobel de l’ensenyament. Aquesta estatunidenca ha aconseguit amb la seva particular manera d’ensenyar que els nens i nenes llegeixin una mitjana de 40 llibres l’any. El premi, un milió de dòlars, el destinarà a millorar el seu centre educatiu. També és coneguda per haver escrit el best-seller ‘In The Middle’.

Un informe recent de l’OCDE assegura que els nois llegeixen menys que les noies. És així?

Sí, però només en part. El principal problema és que els nois no saben què llegir. Els professors haurien de donar als nois llibres que siguin capaços d’estimar. Aquesta és una de les meves responsabilitats com a mestra de joves de 13 i 14 anys: buscar les històries que a ells els hi agradaran. Històries de jugadors de futbol o beisbol, de nois que es fiquen en embolics. Si ells estimen una història i s’identifiquen amb els protagonistes, llavors la llegiran. Per tant, que els nostres joves llegeixin no depèn del sexe, sinó més aviat del llibre que hagin de llegir.

Quina és la clau per a què els seus alumnes llegeixin una mitjana de 40 llibres al any?

Avui dia hi ha moltíssims llibres meravellosos pensats per a nens i joves, com a mínim en anglès. Cada any es publiquen als Estats Units increïbles llibres pensats per a ells i això conforma una oferta molt enriquidora. Començar a llegir de petits fa que desenvolupin els hàbits i, quan creixen, acaben estimant tot tipus de llibres.

En els últims anys s’ha focalitzat molt l’educació en la incorporació de la tecnologia, però aquesta no sembla l’aposta de cap dels 10 finalistes al Global Teacher Prize. Com és això?

Alguns estan tractant la tecnologia com si fos una assignatura o una disciplina, però la tecnologia es únicament un mitjà, no una finalitat. Una de les coses que jo dic és que la gent està utilitzant algunes eines sense analitzar quin impacte tindran a llarg termini. Algunes tecnologies són perjudicials. Per exemple, els iPads han afectat la manera de llegir i escriure dels nens, els e-books interfereixen a l’hora de dormir, etcètera. Hi ha un gran número de casos que demostren que hem d’examinar l’ús de la tecnologia, perquè no és la panacea.

Els seus alumnes no utilitzen la tecnologia?

És clar que ho fan. Els meus estudiants no escriurien tant como ho fan si no fos pels ordinadors. Els ordinadors els han convertit en escriptors, perquè poden fer tot el procés amb un simple aparell. Però quan llegeixen un e-book no recorden les coses tant com si llegissin un llibre de paper. Necessitem discriminar i no agafar tota la tecnologia que hi ha per col·locar-la a l’aula.

Quina diferència hi ha entra les seves classes i les dels altres professors?

La diferència entre las meves classes d’anglès i la d’altres als Estats Units és que els meus alumnes trien els llibres que ells volen i desenvolupen les seves pròpies idees a l’hora d’escriure. D’aquesta manera actuen més com els adults.

Quin creus que és el país que té el millor sistema educatiu?

Crec que només la meva escola de Maine (EUA) -riu-. És el sistema més sa, productiu i innovador que jo conec. Durant més de 25 anys un grup de professors hem estat creant sense parar una manera d’ensenyar perquè els alumnes puguin fer un treball autèntic, desenvolupar habilitats i comprendre perquè són importants les diferents assignatures que s’ensenyen a l’escola.

Què fa en el dia a dia la millor professora del món?

Simplement anar a l’escola. I sóc molt feliç cada cop que entro dins la classe. Això em dóna més plaer que cap altra cosa.

Quins són els reptes que té un professor avui en dia?

Crec que no hi ha suficients diners gastats de forma global en educació i els nens són el nostre recurs més important. Això em preocupa molt, com la quantitat de nens que viuen en la pobresa i sense accés a una bona educació. Aquest és un gran repte. Però també penso que hi ha un moviment que busca gairebé desprofessionalitzar l’ensenyament i treure l’autonomia dels professors. Jo crec en la idea d’innovar sense permís. S’ha de deixar que els mestres desenvolupin la seva meravellosa forma creativa d’ensenyar.

Hi ha alguna comunitat d’estudiants que t’hagi semblat més difícil a l’hora d’ensenyar-los?

Els nens són nens i el que ells volen és aprendre històries com a lectors i expressar-se de forma lliure com a escriptors. I això és universal.

descarga (2)

ELS MILLORS MESTRES DEL MÓN

Opinió CARLES CAPDEVILA/Ara Diari

Conviuen aquests dies a les nostres pàgines el debat sobre els alumnes que copien i la notícia sobre la millor mestra del món, guanyadora del milió de dòlars. No estan tan allunyades.

Perquè a banda de les solucions de software i dels controls pels ciberplagis, hi ha una solució que ataca l’arrel dels copiadors, que és ensenyar d’una altra manera, examinar d’una altra manera. És injust posar el focus només en els alumnes plagiadors quan hi ha molts professionals que gairebé fomenten aquests conductes amb una manera repetitiva de transmetre coneixement. Però anem a la millor mestra. Sé que aquests rànquings incomoden, que hi ha molts millors mestres del món, però també que és bo fixar-se en què fan bé als que els va bé. Això que en diem bones pràctiques, que són transferibles. També com a pare fa temps que dono molta importància a consells a vegades elementals, però que funcionen. “A mi m’ha anat bé”. Ara que hi ha tants mecanismes per estar interconnectats, és bo entendre què fa que un professional abandoni la mediocritat i s’acosti a l’excel·lència, que és precisament una de les aspiracions que convé transmetre als alumnes.

Entrevistada la guanyadora, tot sembla senzill. Deixar que els alumnes triïn els llibres que llegeixen, fer que s’hi interessin, fer que els atrapin, ser feliç de ser a classe amb ells. És fàcil deduir que els alumnes de la que anomenem “millor mestra del món” no deuen copiar. Ja no ve ni de gust, si ets tu que has decidit aprendre. Sembla fàcil i alhora no és del tot transferible, hi ha habilitats comunicatives, carisma personal, dots especials. Però sí que hi ha molt a aprendre, que és el germà bessó d’ensenyar.

Advertisements

Quant a casaldelmestregranollers

El Casal del Mestre de Granollers Vallès Oriental, és un punt de trobada de persones interessades en educació. És una entitat sense ànim de lucre que vetlla per la millora i la innovació en educació. La vida del Casal es gestiona íntegrament de manera lliure i independent de qualsevol entitat pública o privada. La Junta recull les inquietuds i els interessos dels socis/es, que es concreten en la seva dinàmica. Les relacions que s’estableixen amb altres entitats que subvencionen part dels nostres projectes o ens aporten materials o altra mena de col·laboració, es fan en funció d’acomplir els objectius del Casal, sense que això condicioni la llibertat de gestió. Són els propis socis i sòcies del Casal i altres persones que col·laboren de manera puntual qui proposen i organitzen les activitats. Per tant , l’activitat i la línia d’actuació ve determinada en tot moment per les inquietuds i les necessitats de la gent que hi participa.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s